Redacció: Victor Recacha
L’Ajuntament de Barcelona té un propòsit d’any nou per a aquest 2020: acabar amb els cotxes contaminants a la ciutat. El passat 1 de gener, Barcelona ha esdevingut una zona de baixes emissions (ZBE), mesura que inclou els barris de La Marina i deixa fora la Zona Franca industrial.
Els propietaris de vehicles contaminants poden circular per les rondes com fins ara, però tenen restringit l’accés als carrers interiors. No s’aplicaran sancions fins l’1 d’abril: a partir de llavors, els infractors s’exposen a multes acumulatives d’entre 100 i 500 euros.
Es tracta d’un projecte d’àmbit metropolità: s’ha estès als termes municipals de Barcelona i parts de L’Hospitalet, Cornellà, Esplugues i Sant Adrià. La iniciativa està liderada pel consistori barceloní i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb la implicació dels ajuntaments de la resta de ciutats afectades, de la Generalitat i de la Unió Europea.
L’ordenança municipal que regula la ZBE va ser aprovada sense vots en contra al ple del darrer 20 de desembre. Va comptar amb els vots a favor dels partits que donen suport al govern municipal liderat per l’alcaldessa Ada Colau, Barcelona en Comú i el PSC, i de dos grups d’oposició: Esquerra Republicana, primera força a l’Ajuntament, i Junts per Catalunya. Ciutadans, Barcelona pel Canvi i el PP s’hi van abstenir.
El primer efecte és que ha quedat prohibida la circulació a tot l’interior de les rondes, a més d’algunes àrees a l’exterior. Als barris de La Marina, els automòbils sense etiqueta ambiental també passen a tenir restringit el pas, però només a la part residencial que queda dins de la Ronda Litoral. A l’altra banda, els polígons industrials i el Port de Barcelona no s’han vist afectats.
Per poder circular amb normalitat, els conductors han de disposar d’una etiqueta ambiental de la Direcció General de Trànsit (DGT) que acrediti el que el vehicle forma part de les categories de Zero emissions (blava), Eco (verda i blava), C (verda) o B (groga).
Hi ha excepcions, com ara els vehicles d’emergències o els que estan a nom de persones amb un 33% de discapacitat o més. A més, es preveuen moratòries d’un any per als camions i les persones amb ingressos baixos, en ser considerades vulnerables econòmicament, però només “si el vehicle és una eina de la seva activitat professional”.
Des del govern municipal es ressalta que la ZBE equival “a 20 Madrid Central” per l’extensió que ocupa. És menys restrictiva, però, que la implantada al centre de la capital espanyola. Els objectius són que 50.000 cotxes deixin de circular-hi i que les emissions de diòxid de nitrogen (NO2) baixin un 15%. Des del consistori no estan convençuts, però, de poder complir-los, a causa de les exempcions i moratòries.
“Al final, estem fent moltes moratòries i estem fent moltes excepcions. I tot això va en contra de les reduccions d’emissions”, reconeix en declaracions a La Marina la directora d’Energia i Qualitat Ambiental de Barcelona, Cristina Castells. “Jo crec que els 50.000 cotxes sí que seran, però la quantitat de reducció d’emissions, ja ho veurem”, sentencia.
Els veïns reclamem alternatives pel acomplir la ZBE
El 19 de desembre, el govern municipal ha presentat la ZBE davant dels veïns de Sants-Montjuïc a la seu del districte. En un Saló de Plens gairebé a vessar, fins a 20 persones van intervenir en el torn obert de paraules. Entre les crítiques, queixes i preguntes, es van sentir molts veïns amb persones amb discapacitat a la família que tenien dubtes i preocupacions sobre les normes per als vehicles adaptats.
D’altres persones es van mostrar molt enfadades per la falta de solucions davant la impossibilitat de poder assumir el cost d’un cotxe nou menys contaminant. Alguns s’oposaven a la ZBE. Altres l’aplaudien, però trobaven a faltar una millor xarxa de transport públic.
“Em sembla molt bé aquesta mesura”, va afirmar la Cristina, una veïna preocupada pel medi ambient: “la situació es crítica”. Tot i així, no va amagar la seva frustració davant l’execució del projecte: “doneu-me alternatives!”, va reclamar.
Una altra veïna va expressar la seva preocupació perquè l’horari de la ZBE li fes perdre llibertat i va recordar que, entre setmana, el metro tanca per les nits: “Quan podré sortir?”
“Ja, però sap el que passa? Que la ciutat, de set [del matí] a vuit [de la tarda], està molt contaminada”, va contestar-li una directora Castells visiblement exasperada, que presentava la mesura en representació del consistori.
Una negociació límit
En l’aprovació de la ZBE, ha estat clau el suport d’ERC a la mesura. A l’hora de negociar amb l’equip de govern, la formació republicana ha posat el focus en la manca de solucions per a les persones que no es poden comprar un cotxe nou. Una discrepància que l’Ajuntament ha intentat redreçar amb la moratòria d’un any a les rendes baixes.
Però les persones que no necessitin el cotxe per fer la seva feina no es poden acollir a aquesta solució: “Hauran de buscar alternatives de transport públic”, justifica Quique Gornés, assessor de la Regidoria d’Emergència Climàtica, en ser preguntat per aquest diari.
D’altra banda, el projecte no acaba de convèncer les entitats ecologistes. A través de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, organitzacions verdes com ara Greenpeace o Ecologistes en Acció s’han mostrat crítiques amb la falta d’un informe d’impacte ambiental, i reclamen que les restriccions afectin també la Zona Franca industrial.
El moviment ambientalista Fridays for Future defensa un peatge ambiental, el qual consideren que tindria un major impacte en les emissions. Lamenten, a més, que la ZBE afectarà els més pobres, en tenir els cotxes més vells, i durà a comprar cotxes nous, la fabricació dels quals consumirà recursos.
Des de l’Ajuntament, la directora Castells reconeix que no han calculat quants cotxes nous es compraran arran de la mesura i les emissions que generarà produir-los. No obstant això, Gornés assegura que “no és un tema de canvi climàtic, és un tema de salut pública i de l’aire que respirem a la ciutat de Barcelona”. I afegeix: “per veure l’abast real de la mesura haurem d’esperar un any”.
