A inicis d’abril es va publicar la darrera Evaluación Internacional de Estudiantes (PISA2012), que assenyala que gairebé un de cada tres estudiants de 15 anys no sap resoldre deforma satisfactòria els problemes quotidians. La xifra nacional es troba al 477 punts, no arribant a la mitjana de l’Organització pelDesenvolupament i la Cooperació(OCDE),que es situa al 500 punts.
Entre comunitats autònomes, Catalunya obté 488 punts, superant la mitjana espanyola, però per sotad’indrets com el País Basc o Madrid.L’estudi es va realitzar a 44 països amb unamostra de 85.000 alumnes de 15 anys. Espanya va participar amb una mostra de 2.709 es-tudiants de 368 centres educatius (181 mostra estatal i 187 de les ampliacions de les comunitats autònomes). Segons l’informe, un alumne mig espanyol té dificultat en programar aparells electrònics senzills com un MP3 o eltermòstat de l’aire condicionat/calefacció, i no sabria quina combinació de mitjans de trans-port agafar en el cas que perdés l’habitual.Ens traslladem als dos centres d’educaciósecundària de la Marina per conèixer quine ssón les dificultats acadèmiques a les quals s’enfronta els alumnes del nostre barri. Par-lem amb Domingo Espot, director del IESMontjuïc, i Amparo Brull, la seva homòlogaal centre IES Domènech i Montaner.
La lectura, la gran assignatura pendent
Aquest estudi assenyala que els que obtenen un major rendiment a matemàtiques són els que tenen millors resultats en la vida quotidiana, una variant que es veu també enels països amb nivells similars.
Però les matemàtiques no són un punt fort pels estudiants d’Espanya.L’informe PISA 2012 – realitzat a alumnesde 15 anys de 65 països- va revelar que el seurendiment escolar a aquesta disciplina, coma lectura i ciència és inferior a la mitjana del’OCDE. Catalunya supera la mitjana nacional a matemàtiques i comprensió lectora (on també guanya al conjunt de països de l’estudi), però fracassa en ciències amb 492 punts, inferior a la mitjana nacional i de l’OCDE.(sota els 496 d’Espanya i els 501 de l’OCDE.
“Quan li preguntes a un estudiant qui-na és l’assignatura més difícil o que menys t’agrada, hi ha moltes possibilitats que et digui matemàtiques”, lamenta l’Amparo Brull,que a part de directora, és mestra d’aquesta disciplina. “Hi ha la tendència a pensar que les matemàtiques no s’han d’estudiar però és fals: és important aprendre la teoria pertinent per comprendre les fórmules i elsenunciats”, assegura la directora.
La dificultat que presenta les matemà-tiques és el fet de ser una carrera de fons.“Sovint el problema és que els alumnes no tenen els fonaments, i la casa d’aquesta disciplina no es pot aixecar”, continua Brull. Els nens han d’anar afegint la nova informacióals coneixements ja apresos, però a vegades s’obliden dels passats i així no es pot avançar.“Això d’estudiar només per l’examen no se veix a matemàtiques”, conclou.
Pel director de l’IES Montjuïc, la metodologia semblant de les matemàtiques i algunes disciplines científiques com la física, explica les dificultats dels alumnes en aquestes matèries.Però en els resultats de les matemàtiques o ciències, ambdós assenyalen que la deficiència actual en la comprensió lectora és un factor determinant. “Ja a temps que ensadonem que els nens no llegeixen els enun-ciats: alguns estudiants no saben què se’ls hipregunta i, per tant, no saben què respondre,i així és complicat obtenir bons resultats”,comenta Espot. Brull confirma la tendènciai assegura que la lectura no s’ha d’entendre,en cap cas, com una competència exclusivade les llengües o la literatura, sinó que ésessencial pels bons rendiments de totes lesmatèries.“La societat en general llegeix poc, així que és important que la promoció de la lectura es dugui a terme primer des de casa: si els pares llegeixen, aquest és un bon referentperquè el nen ho faci”, assegura la directora.
Els dos centres asseguren estar fomentant la lectura. “Amb la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) vam crear un club de lectura,on els alumnes proposen els llibres que els interessen i els comentem, de forma que redescobreixen per si sols el gust de llegir”, assegura Espot. L’IES Montjuïc ha incorporatmitja hora de lectura diària i tenen un blog De boca orella.
Brull explica que el club de lectura que van iniciar fa cinc o sis anys encara sobreviu amb èxit. El responsable de l’activitat escullel llibre de cada trimestre, se li ofereix al participant un préstec de la biblioteca durant un temps i finalment es reuneixen per comentar el llibre en qüestió. El club de lectura està obert a alumnes, pares i mares, i professors. A més durant l’horari escolar, es promou la lectura,per exemple, destinant dues hores setmanals aprimer d’Eso i a segon i tercer curs una.
La tecnologia: millora o obstacle?
En l’actualitat, l’aparició i la consolidacióde la tecnologia ha impulsat una nova forma d’aprendre. És necessari que els alumne
aprenguin a seleccionar entre els milersde resultats que ens mostra el buscador enuna cerca i donar-los profit.
“Volem promoure l’accés a les Tecnologies de la Informació, i emprar-les de forma productiva”, comenta Espot. Brull reconeix que és important explotar les facilitats que presenta Internet, com l’accés a molta informació diversa de forma immediata, i tenir en compte elsdesavantatges, ja que hi ha una tendència errònia a considerar tot allò penjat a la xarxa com a bo i pot conduir sovint al plagi. No obstant això, és important queels alumnes aprenguin a moure’s amb lestecnologies.
Els estudiants de IES Domènech i Montaner fan classes d’informàtica fins a primer de Batxillerat en el cas dels alumnes del perfil tecnològic. A més, els docents deles matèries com música o ciències socialstambé complementen els continguts ambactivitats digitals, que proposen posar enpràctica els coneixements apresos.
El futur: és necessari un canvi?
El 87% dels docents –des d’educació infantil a Batxillerat- enquestat per l’editorial SM asseguren que no estan preparant suficientment els alumnes per fer front als grans reptes del segle XIX. A més, el86% dels docents reconeix que els sistemes d’avaluació actuals no permeten desenvolupar al màxim les capacitats dels estudiants i un 97% destaca que l’ús de noves formes d’aprenentatge milloraria els resultats.
“El pessimisme de les xifres s’explica en part, per la desconnexió que hi ha entre els continguts i les competències bàsiques que s’ examinen”, comenta Espot. Aquesta tendència la confirma Brull: “Els llibres de text s’han d’actualitzar perquè queda obsolet, ja que no s’adeqüen al contingut de les proves de diagnosi.“És necessari promoure la cohesió ,impulsar innovacions pedagògiques que millorin el rendiment escolar i trencar ambla tendència d’alguns docents d’ensenyar el contingut de la mateixa forma que ells ho van aprendre”, assegura Espot. Segons Brull, els mestres s’ esforcen per-què els continguts s’entenguin i no siguin una tasca memorística, però també els alumnes s’han d’acostumar a estudiar.
