Text: Vanesa Alemán
Segons dades de l’última Enquesta de Salut de Catalunya, el 20,9% dels adults a Catalunya són sedentaris. A més a més, gairebé la meitat de la població catalana més gran de 18 i fins a 74 anys té sobrepès (un 34,6%) o pateix d’obesitat (un 14,7%). Els professionals de salut al barri ens n’alerten del mateix problema, però agreujat, a La Marina, on tot i no tenir dades concretes ja es coneix que l’obesitat i els trastorn mentals tenen un impacte significatiu al veïnat.
Com a referència, fa unes setmanes la Taula d’Esport presentava el seu projecte a la resta d’entitats veïnals explicant l’oferta esportiva adreçada a joves i infants. Alhora, una altra entitat feia notar la manca d’informació de l’oferta esportiva per a gent adulta i gent gran.
Per això en proposem d’exposar les organitzacions que ofereixen espais i serveis fisicoesportius a La Marina: el Poliesportiu La Marina, el gimnàs de Can Clos i l’Associació Ary Esport.
El poliesportiu La Marina realitza activitats dirigides a persones usuàries dels casals de gent gran del barri, mentre els gimnasos de Can Clos i Ary Esport dirigeixen la seva oferta esportiva a diverses franges d’edat, sempre de persones adultes.
“Tot i que són certes la manca de suport de les administracions i la manca d’espais, el problema real és la constància”, conclouen tant els monitors esportius com els professionals sanitaris. I ens expliquen que “El més difícil en la gent adulta és ac
onseguir que tinguin una rutina d’exercicis continua, que no abandonin passada la primera setmana” “És molt habitual que una persona adulta deixi de venir a les classes, tot i tenir l’oferta al seu abast”. “Les persones adultes haurien de fixar l’exercici com una obligació, no com un element prescindible de la seva rutina diària”. Són declaracions i consells en què coincideixen els i les monitores consultades.
Justament per afavorir aquesta constància com una rutina imprescindible a l’hora de guanyar en salut va néixer l’Associació Ary Esport, entitat que s’ha obert un forat entre el públic adult. La seva estratègia ha estat adaptar-se als horaris perquè no siguin cap impediment. L’oferta es concentra a la tarda i el vespre. L’Alberto Costas, responsable i monitor esportiu especialitzat en Pilates, assegura que l’oferta del centre, tot i estar centrada en gent adulta, busca no excloure la gent gran, pel que han posat en marxa un servei d’atenció personalitzada.
Altre centre esportiu dedicat a la gent adulta és el gimnàs de Can Clos, en un barri amb una població amb característiques socials complexes. El gimnàs ha esdevingut un espai idoni de trobada i teràpia corporal sobretot per a un grup de gent gran que se l’ha fet seu.
Dones, adultes i grans, les més fidelitzada als espais esportius.
Monitors i responsables de tots tres espais esportius coincideixen en afirmar que qui més demanda i més fidelitat té d’aquest espais esportius són les dones, adultes i grans del barri.
En Pedro Valverde, monitor del gimnàs de Can Clos fa èmfasi en què és un barri que de sempre ha tingut aquest espai. “Recordo que l’any 1955 ja es va obrir un gimnàs de lluita grecoromana i continua obert fins al dia d’avui. Ara ens hem adonat que no hi ha activitats per a gent gran i n’estem aprofitant”. Són un grup de prop de 20 persones. Hi fan activitats durant una hora dues vegades a la setmana. “Hi ha de tot, però la majoria de les persones que venen són dones, grans, vídues i amb moltes limitacions de salut i de recursos econòmics”.
Quan alguna té prescrita una recuperació la fa al mateix gimnàs. Francisca Martínez, de 84 anys, és una de les assídues i procura no faltar mai, des que fa quatre anys s’hi va apuntar. “La doctora m’aconsella que no el deixi de fer perquè no em fa mal res”, assegura. En Plàcido Montilla, de 82 anys, és un dels tres homes d’aquest grup, hi son minoria. “faig bicicleta, barra i els exercicis que fem en conjunt per mantenir agilitat, a més practico cada matí a casa” . Caridad Alonso, de 80 anys és altra alumna. “Em fa mal la cintura i el maluc, però faig els exercicis a poc a poc i el monitor m’ajuda”, assegura.
A Encarna Martínez, 79 anys, al principi li va costar seguir el ritme però ha aconseguit integrar-se. Trenca la franja d’edat la Teresa Vallejo, de 58 anys, qui és mestressa de casa i ve al gimnàs perquè li agrada “mantenir-se en forma”. Totes destaquen la proximitat sense el qual la pràctica esportiva se’ls complicaria, i també l’ambient de grup que han aconseguit formar com a factors que faciliten la continuïtat.
Aquest perfil d’usuari (una majoria de dones), es repeteix a Ary Esport, on el 90% de les persones inscrites als diversos esports també ho són. El mateix passa al Poliesportiu la Marina, on pràcticament totes són dones.
La socialització, un valor afegit de la pràctica esportiva
L’Alberto Costas, d’Ary Esport, coincideix amb en Pedro, de Can Clos, i la Maria del Carmen, del Poliesportiu Energia. “Les persones grans són molt més constants que no pas les adultes”. Troba que aquest fet es deu a què la gent gran considera l’exercici com un element que afavoreix la seva socialització. Així, és comú que a partir dels grups d’exercici s’acabin organitzant altres activitats més de caire cultural o d’oci conjunt.
Per exemple, són habituals els pica-pica d’inici i fi de curs. El Costas aferma que la socialització és un valor afegit que els monitors conscientment propicien: “promovem les caminades de totes juntes per Montjuïc perquè l’objectiu, a més de tenir una bona salut física, és afavorir la salut integral de les persones. En aquest sentit trobo important que s’ho passin bé i no vegin l’esport com un sacrifici”. “És fonamental que els agradi i trobin l’escalf del grup, les nostres trobades són un no parar de riure i això està bé perquè a al cap i la fi els ha d’agradar perquè vulguin tornar-hi”, rebla en Pedro i la Carme li fa costat.
