Redacció: Laura Sicilia
Va ser l’any 1968 quan es va decidir que les trenta mil persones que hi vivien als barris de barraques de Montjuïc havien de marxar d’allà i les sis mil edificacions que conformaven aquests barris havien de desaparèixer.
El passat diumenge, més de quatre-cents dels seus residents es van tornar a reunir per commemorar els 50 anys de la desaparició dels seus habitatges. La trobada va tenir lloc de 10 a 19 hores a l’antic camp de Softbol situat al costat del Jardí Botànic, on abans es trobava el barri de Can Valero, el nucli principal d’aquestes barriades.
L’acte organitzat amb la col·laboració d’associacions de veïns i el suport dels ajuntaments de Barcelona, Badalona, el Prat i Sant Boi, principals llocs on van ser destinats els antics veïns, va consistir en un dinar. A més, es van realitzar activitats culturals i artístiques. Va ser un dia de retrobaments, abraçades, llàgrimes i riures recordant els vells temps.
Els antics barris de barraques s’estenien des del Poble Sec fins gairebé a la desembocadura del Llobregat, estaven constituïts per gent d’arreu d’Espanya (Andalusos, gallecs, extremenys…) que en finalitzar la guerra civil van venir a Barcelona a buscar feina i van instal·lar-se en aquestes construccions per les dificultats de pagar un habitatge a la ciutat. Viure en aquí no era gens fàcil, ja que no hi havia llum elèctrica, l’aigua s’havia d’anar a buscar a les fonts, als sostres s’havien de col·locar pedres per tal de que no volessin en haver-hi ventades i els carrers asfaltats eren inexistents. Però tots aquells que recorden la vida en aquests barris es queden amb la solidaritat que en ells hi havia i lo feliços que allà van ser-hi.
