Fa just cinquanta anys s’estrenava “2001: Odissea de l’Espai”, una pel·lícula de ciència ficció que segueix sent una de les més significatives del seu gènere, sinó la més transcendental.
Raons per a això hi ha de sobres. Va ser una de les que va elevar al propi gènere que, de ser alguna cosa no gaire elaborat en aquella època, es va convertir en una expressió de gran llenguatge visual, filosòfic, existencial i fins i tot religiós.
Desxifrar els missatges continguts en aquesta obra mestra impliquen un llarg període d’estudi i anàlisi. Les seves interpretacions són dignes d’àmplies dissertacions.
Va ser una pel·lícula que en 1968 ens presentava un any 2001 de grans avanços en aspectes com la intel·ligència artificial, però que també convidava a reflexionar sobre l’estat més primitiu de l’ésser humà.
La pel·lícula va ser dirigida per un dels grans genis que ha tingut el cinema mundial: Stanley Kubrick, qui a més va coescriure el guió amb l’autor de la novel·la del mateix nom, el britànic Arthur C. Clarke. L’ambigüitat i naturalesa abstracta de 2001 la converteixen en un desafiament per a l’espectador, però també en una important influència per a altres grans cineastes. “La Guerra de les Galàxies” seria una de moltes que es van inspirar en ella.
Al començament, el públic i la crítica no van ser benèvols malgrat la seva genialitat, Kubrick mai va rebre l’Oscar en les quatre ocasions que va ser candidat a millor director. No obstant això, és tema per a un altre dia, però no una excusa perquè sortim corrent a veure 2001 en qualsevol lloc, mitjà i format, amb la mateixa expectació que un dia va sentir Spielberg.
Juan Bibian
