Des de l’anonimat i amb l’objectiu de fer visibles quatre històries de quatre dones que han patit la violència en pròpies carns, la Laura, la Marta, la Lídia i la Sílvia sota noms ficticis expliquen com han viscut aquest maltractament, l’ajuda que han rebut i com se n’han sortit d’aquesta experiència.
Totes elles coincideixen en què han patit maltractament físic i psicològic. “Valorat en el temps, la violència psicològica va començar des del principi de la relació i la física va aparèixer quan el vaig intentar deixar” ens explica la Laura. En el cas de la Marta i la Lídia, les actituds violentes van començar després del naixement dels seus fills.
El testimoni de la Sílvia ens comenta que el maltractament també va ser econòmic, a més de rebre insults i menyspreus constants en la intimitat i davant dels seus fills, familiars i amics, l’agressor li controlava diàriament la gestió econòmica i li assignava una quantitat diària per a les compres: “rere una de les múltiples discussions pel control econòmic de la despesa de la compra diària, em va colpejar fins que em va deixar inconscient”.
Un dels incidents més greus que comparteixen dues de les víctimes va ser quan la violència es va estendre cap als seus fills. Aquests van ser els desencadenants que van impulsar a la Laura, a la Marta i a la Sílvia a denunciar aquests actes violents. En el cas de la Lídia l’atenuant per decidir-se a denunciar va ser quan va haver d’ingressar hospitalitzada a causa d’una agressió física.
“La cara de por dels meus fills i l’assessorament del personal sanitari em van ajudar a denunciar les agressions”
Dos dels testimonis, la Laura i la Marta mai ho han explicat a les seves famílies. La Lídia s’ho va acabar explicant a la seva mare, que va reaccionar amb estupor. “Vaig trigar anys a explicar-ho a la família. Primer van ser comprensius, però no em van ajudar a resoldre la situació. Em deien que havia d’aguantar pels meus fills”, ens explica la Sílvia.
La reacció de les institucions, en el cas de la Marta i la Sílvia, va ser distant i freda. Segons comenta la Lídia, les institucions van intentar dissuadir la situació: “em volien convèncer que no posés la denúncia dient-me que seria pitjor en el moment que ell tornés a casa”. L’experiència de la Laura va ser diferent, en el seu cas els mossos van acudir immediatament al seu domicili.
Totes elles van rebre suport legal o social, exceptuant la Marta, que no va obtenir ajuda de cap tipus. Sense l’ajuda psicològica cap de les víctimes hagués pogut gestionar la situació. A més a més, la Lídia i la Sílvia van haver de medicar-se per poder suportar el maltractament.
La Laura, la Lídia i la Sílvia no van considerar que l’alcohol o les drogues fossin la causa de la violència, a diferència de la Marta que va relacionar l’agressió amb “una addicció a l’alcohol que a dia d’avui no reconeix”. Al 2009 es va aprovar al Congrés dels Diputats la consideració de l’alcohol i les drogues com agreujants específics i no una circumstància atenuant o eximent dels delictes relacionats amb la violència de gènere.
Les supervivents comparteixen que el maltractament anul·la a la persona i que destrossa la vida de les víctimes i dels fills, que també pateixen aquestes actuacions.
La Laura aconsella que “davant la primera senyal d’avís de qualsevol tipus de maltractament, quan encara es conserva la integritat de raciocini, s’ha d’intentar contactar amb metges, serveis socials o amb serveis d’atenció a la dona”, a més a més, comenta que davant senyals de violència, s’ha d’avisar immediatament al 112. La Marta explica que s’ha de reconèixer que hi ha un problema: “no hem d’adaptar-nos a la situació de maltractament, hem de sol·licitar ajuda professional”. En la mateixa línia, la Sílvia afegeix “soles no podem afrontar-ho amb dignitat”.
En l’actualitat, aquestes dones desenvolupen una vida laboral, familiar i social amb normalitat. Totes coincideixen en què ha quedat enrere aquest malson i estan satisfetes pel gir que ha donat la seva vida i la dels seus fills. Tot i això, afirmen que a pesar de les ajudes i el temps transcorregut, la violència masclista és una cosa que les acompanyarà per sempre.
El 25 de novembre és el dia per recordar a la societat la gravetat de la violència de gènere
El Dia Internacional contra la Violència vers les dones
El dia 25 de novembre és el dia escollit per associacions activistes de dones, governs i organismes internacionals per alçar la veu i recordar a la societat la gravetat del problema de la violència de gènere. Aquesta data té com a objectiu fer reflexionar al món sencer sobre les diferents formes en què es pot manifestar qualsevol tipus de violència contra les dones, en els sistemes d’actuació i prevenció així com el tracte que reben les víctimes per part de les institucions.
Una de les entitats que vetlla contra el maltractament de gènere al barri de la Marina és la Taula de Dones de la Marina, la qual va néixer l’any 2015 amb la voluntat de coordinar tot un seguit d’organitzacions des d’una perspectiva de gènere.
La Marina en contra de la violència masclista
En motiu de l’eliminació de la violència contra la dona que es celebra el 25 de novembre, la Taula de Dones de la Marina ha organitzat un conjunt d’activitats relacionades. La programació començarà el dissabte 18 de novembre amb l’anàlisi d’un seguit de cançons amb contingut sexista al Centre Cívic la Casa del Rellotge. L’activitat comptarà amb tres sessions d’una hora cadascuna, la qual començarà a les 10h i acabarà a les 13h.
Del 23 de novembre a l’1 de desembre tindrà lloc l’exposició fotogràfica “No somos muñecas, no somos basura” a càrrec de la Marga Piñol Buika, que s’inaugurarà el dijous 23 a les 18h al Centre Cívic la Casa del Rellotge.
El dia 25 a les 11h es celebrarà a la plaça de La Marina l’acte central liderat per la Taula de Dones de La Marina on presentaran el projecte comunitari “Espais liles” i el Facebook oficial. A més, tindrà lloc la lectura del Manifest del 25 de novembre i un acte simbòlic de denúncia de la violència de gènere. El mateix dia a les 12h hi haurà una obra de teatre per entendre els conflictes actuals amb l’actriu Fina Rius i un debat al voltant de la violència a la sala Pepita Casanellas.
L’última activitat es celebrarà el dijous 30 de novembre a les 18h al centre cívic La Cadena i serà una xerrada sobre els aspectes que defineixen la violència masclista.
