Columna grega de setembre

Myriam Reyes

No és el ressorgir del fènix però gairebé…la columna ha estat de baixa…i just quan caminava cavil·lant que escriure vaig rebre la seva carta i em va traslladar a un mes d’agost de la meva infància:”Sembla que va ser ahir quan asseguda en la porta de casa prenia una tassa de cacau i esperava que la meva veïna i la meva millor amiga vingués a buscar. D’això fa ja molt temps. Tant que la meva millor amiga ja no és ni veïna ni amiga i jo gairebé no recordo quan vàrem canviar de domicili… Els estius van deixar de ser llargs i fins i tot avorrits…i em diuen que això és “el pas del temps”. La gran bola de foc que surt per l’est i es posa per l’oest. S’han preguntat el perquè d’aquest fet? Potser aquest estiu recuperi la tassa de cacau i cridi a la meva veïna.Aquest el tinc complicat, com a màxim ficaré els peus a la font del poble on em deixi caure”Gràcies per la vostra paciència.■

Fotografia. Font: http://www.mcu.es/archivos/CE/ExpoVisitVirtual/kati_WAI/iconos/imagenes/Agc239.jpg

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada