XAVIER SANZ| En l’enèsim intent de controlar internet o alguna de les seves expressions, aquests dies els mitjans de comunicació i l’opinió publicada van plens de com es pot controlar Twitter, la plataforma de micromissatges que no poden sobrepassar els 140 caràcters. Resulta que, en determinades circumstàncies com la victòria o derrota d’un equip de futbol, uns resultats electorals o algun fet luctuós; hi ha usuaris que s’escalfen i superen tots els límits de la decència, l’educació i… la llei? Aquesta és la qüestió.
Les autoritats anuncien mà dura, els juristes asseguren que la llei ja pot actuar i els experts en xarxes socials expliquen que no es poden posar portes al camp, és a dir, que no hi ha res a fer.
I la resta de mortals, o sigui els usuaris de Twitter, observem atònits els esdeveniments i ens preguntem com evitar aquest ús pervers de la xarxa sense trepitjar la llibertat d’expressió.
De fet, el fenomen no és nou; de bocamolls que parlen més del compte sense respectar a ningú n’hi ha a totes les places i n’estem farts de sentir-los; la diferència és que les xarxes socials els ofereixen aquell aparador que la gent que els escoltàvem a la plaça o al bar ni els hi donàvem. Segurament l’administració haurà d’aplicar alguna norma, però trobo a faltar la sanció més rotunda el rebuig social, de tots plegats, a l’estupidesa.
