Europa a debat

Man Hoh Tang, politòleg per la UB

Aquest darrer trimestre de l’any s’estan realitzant una sèrie d’activitats en el marc de l’any de la Ciutadania Europea. Es celebra al 2013 per la celebració del vintè aniversari de la posada en marxa al 1993 del Tractat de Maastricht, el primer tractat europeu en fer referència d’una “ciutadania europea”.

 

El passat dijous 14 de novembre vaig participar en un debat sobre la Unió Europea per tal de fer saber què en pensem un grup de joves estudiants de ciències polítiques de la Universitat de Barcelona, la presentació es feia a posteriori de la obertura de la exposició #DRETSCOMPARTITS que es mantindrà fins al 24 de novembre al pati del pati de l’Ajuntament de Barcelona.

 

El debat comptava amb la presència del Sr. Rafael Jorba (corresponsal a París, sotsdirector i responsable de l’edició en català de La Vanguardia) i el Sr. Ferran Tarradellas (Cap de l’Oficina de la UE a Barcelona). El primer es va dedicar a criticar la falta de lideratge dels polítics europeus, no obstant això deixa un desig de que la “nova generació d’estudiants” si podran saber liderar i millorar l’Europa que hauria de ser més federal. Tarradellas per la seva banda va mostrar l’interès de les institucions europees per a esdevenir més properes a la ciutadania. A més va formular al públic tres preguntes: Quina és la percepció la crisi econòmica i com s’ha enfrontat la UE? Com podríem reduir la llunyania de la UE? I finalment Democràcia, tenen poder els estats membres hi ha prou?

 

Vaig respondre in situ a les tres preguntes i ara formularé la meva resposta com a crítica que vull fer pública sobre la unió Europea:
La meva percepció de la resposta a la actual situació econòmica per part de les institucions europees és, si més no, nefasta. No vull jutjar a ningú i segurament els polítics europeus han fet i fan tot el possible per defensar la ciutadania europea, però aquí el problema és que el periodista de torn té 59 segons per explicar-me que és el que fan i si tenim en compte que el que ven són tragèdies i titulars sensacionalistes aleshores s’entén que pensem que la acció política sigui una pel·lícula de terror.Gran part del descontentament o de la baixa participació d’aquesta ciutadania a les eleccions es basa primer en que no entenem quines són les accions que desenvolupa Europa – si fins i tot el web de la Comissió Europea per molt traduïda que estigui en la meva llengua no l’entenc ni jo que estic a tercer de carrera-; segon, les medalles que es podria posar Europa per haver desenvolupat una infraestructura finançada des de l’exterior cap al nostre país la medalla se la queda l’organisme estatal o governamental de torn.En aquest darrer punt m’hi aturaré, perquè ha de quedar clar que si aquest país ha evolucionat tan ràpid en menys de quaranta anys ha estat per la injecció econòmica europea. Per exemple les universitats actuals deuen el seu ventall d’ofertes educatives a Europa.Jo culparia que actualment parlem de la Unió Franco-Alemanya com els diables als periodistes, els quals no tenen temps en assimilar ni la meitat del seu discurs a cada edició dels telenotícies i com he dit abans, ens quedem amb el titular que ven no amb el contingut de “notícies positives” i per això creiem que el rendiment polític és poc i poc efectiu.Quan parlem de democràcia hem de saber que una democràcia es basa en l’opinió, sense opinió no crea interès i sense interès no hi ha voluntat d’anar a les urnes -principal demostració de democràcia-. Però la fonamentació de la opinió és la informació, sense aquesta quedem amb un debat poc ric en matisos i vagament contrastat, el que significa que juguem en la especulació. Una especulació que fa que cridem “no ens representen” sense saber exactament què és el que no ens representem, és tan complex els mecanismes institucionals de la Unió Europea que fins i tot la proposta legislativa ordinària sembla el sudoku nivell màxim dels diumenges i això que és “ordinària”.
Així que us convidaria a reflexionar, investigar i al final comentar. Perquè per sort els lectors d’aquest diari i els meus sabem que som més intel·ligent que aquells que s’omplen la boca amb informacions borroses i cridaneres. Pensem i després ja veurem què prediquem.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada