Més enllà del paper que tenen els poders polítics i també econòmics, en la situació de desigualtat entre home i dones és necessari abordar la nostra responsabilitat individual. Davant una situació d’emergència social com la qual es viu permanentment, més d’allà de la poca ressonància del tema – excepte en dates especials o dies de funerals de les víctimes- homes i dones estem obligats a fer una anàlisis assenyat de les nostres conductes i marcar la diferència per aconseguir avançar.
Per molt que es parli de masclisme i fins a sembli un “rotllo” per a algunes persones, no és suficient. És necessari actuar. Hem d’anar més enllà del que -per cansament, mes no per superació d’una conducta- es diuen clixés. No és suficient amb escoltar i aparentar. Hem de fer ús d’aquesta capacitat d’adaptació i superació que- diuen ens diferencia dels animals- per canviar el xip i d’una vegada per sempre comprometre’ns a eradicar aquest maleït problema.
