Canvi notable del mapa de comerços del barri

Fa 20 anys era improbable caminar per la ciutat de Barcelona i trobar en un mateix carrer diversos establiments en venda o lloguer, un bar regentat per xinesos, una fruiteria d’equatorians i un supermercat de pakistanesos. Avui això passa en més d’un carrer i aquestes botigues ja formen part de la vida quotidiana dels veïns i veïnes de la ciutat.

En aquest sentit, els barris de la Marina no en són una excepció, i és que la crisi econòmica que va començar l’any 2008 ha aguditzat un canvi en la fisonomia de les botigues del nostre entorn. “Parlem d’un augment de comerços regentats per nouvinguts, però quantitativament aquesta alça no és tant important, és més important visualment”, explica Salvador Albuixech, vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç.

Davant d’aquesta realitat, i a causa de la manca de dades oficials que existeix sobre el comerç dels nostres barris, des d’aquesta publicació s’ha decidit realitzar un estudi econòmic i comercial del comerç de la Marina.

L’estudi-investigació, realitzat durant el mesos de febrer i gener, ha analitzat un total de 37 carrers i 457 establiments, tant de la Marina del Prat Vermell com de la Marina de Port; Zona Franca, Foc, Motors, Plom, Riudoms, Tortosa, Cisquer, Arnes, Ovelles, Sant Eloi, Encuny, Mare de Deu de Port, Foneria, Alts Forns, Energia, Ferrocarrils Catalans, Bronze, Mecànica, Aviador Ruiz de Alda, Aviador Duran, Aviador Franco, Gaià, Plaça Teresa Claramunt, Anoia, Mineria, Química, Gran Via, Física, Carretera del Prat, Plaça de l’Arboreda, Plaça Lorca, Plaça del Mig de Can Clos, Plaza Alta de Can Clos, Diligències, Galeries La Campana, Galeries Gran Via i Jardins de la Mediterrània.

 64 locals amb la persiana baixada

Comptant tot el barri, el 85% de botigues del barri estan en actiu ( 393 establiments) i un 15% estan en venda o en lloguer ( 64 locals). El carrer de Mare de Deu de Port és la zona que concentra un percentatge més alt de locals tancats, amb un 25% (16 botigues). “No és gens fàcil muntar un negoci avui dia. Valents són el que s’arrisquen, a part de si tenen suport d’algun tipus. Jo crec que el fet de que hi hagin molt locals en lloguer o venda és un indicador de com està l’economia.”, explica Iván Ruiz, president de l’Associació de Comerciants de la Marina. Per a Salvador Albuixech “No és un nombre molt important, és preocupant, però segur que s’ompliran”.

Cal destacar que la majoria d’establiments es troben al carrer Mare de Deu de Port, que concentra gairebé un 26% del comerç del barri (118 botigues). El segueix el Passeig de la Zona Franca, amb un 18% (85 botigues), el carrer d’Alts Forns, amb un 8,9% (41 botigues), els Jardins de la Mediterrània, amb un 6,3% (29 botigues), el carrer de la Mineria, amb un 5,4% ( 25 botigues) i el carrer Foneria, amb un 4% (19 botigues).

“A partir de l’any 2005 comencen a caure les vendes a Barcelona. Això provoca una selectivitat de comerços, els lloguers són alts, sigui a La Marina o sigui al Passeig de Gràcia, cada un conformat en el seu àmbit. Si tenim lloguers alts i tenim vendes baixes és normal que caiguin el doble d’establiments oberts”, afirma Salvador Albuixech.

Del total de botigues del barri, hi ha una presència majoritària de comerç local o de proximitat. Aquests comerços representen el 72,86% (334 botigues) del total. En canvi, el comerç nacional o multinacional només representa un 15,3% (70 botigues).

Restauració; el sector dominant

Se’ns dubte, els bars i restaurants ocupen un lloc destacat entre les botigues del barri, i és que, aquest sector representa un 24% del total dels establiments. En segon lloc, destaca el sector de les perruqueries, amb un 6%, seguit dels comerços de moda i complements, amb un 4,8%. També destaquen locals de forns de pa i pastisseries, farmàcies i automòbils, amb un 3% sobre el total.

89 locals regentats per nouvinguts

L’estudi posa de manifest que dels 457 locals, 89 són gestionats per persones immigrants. És a dir, aquests regenten el 19,5% del comerç local dels nostres barris.

“Veus que la immigració existeix, i que són emprenedors. Penso que aquest tipus de comerç ha augmentat, però això és un indicador de que la gent autòctona ho està passant malament o no són tant valents  a l’hora de muntar un negoci”, explica el president de l’Associació de Comerciants de la Marina.

Els carrers amb un percentatge més alt de botigues de persones nouvingudes són Mare de Deu De Port, que concentra el 28% del total de botigues (25 establiments), Alts Forns, amb un 13,4% (12 establiments), els Jardins de la Mediterrània, amb un 12,3% ( 11 establiments), la Zona Franca, amb un 9% ( 8 establiments) i la Carretera del Prat, amb un 6,7% ( 6 establiments).

“Aquest model de comerç és preuat a molts països d’Europa i de fora d’Europa. Per tant, si aquest comerç s’integra i continua fent la mateixa tasca que estaven fent fins ara els autòctons, no té cap tipus d’importància. La importància pot tenir-la si desvien aquest tipus de comerç a una modalitat d’altres països, cosa que nosaltres no estaríem gens d’acord, perquè perdríem la nostra pròpia identitat”, explica Salvador Albuixech, vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç.

Novament, el tipus d’activitat dominant torna a ser la Restauració, ja que 36 de les 89 botigues regentades per nouvinguts representen aquest sector, és a dir, el 40%. El segueixen les perruqueries i els queviures, amb un 10% sobre el total (9 botigues), les fruiteries, amb un 9% (8 botigues), els basars, amb un 5,6% (5 botigues) i les carnisseries i els locutoris, amb un 4,4% ( 4 botigues respectivament).

Nacionalitat dels propietaris

Segons el projecte realitzat per la Federació d’Associacions de veïns i veïnes de Barcelona (FAVB), Barri Espai de Convivència, de cada 100 persones del barri de la Marina, només 14 no tenen la nacionalitat espanyola. A Barcelona hi ha 3 estrangers més per cada 100 habitants (17,5 per cada 100).

L’estudi realitzat per aquesta publicació, La Marina, ha analitzat les diferents nacionalitats dels propietaris o encarregats dels establiments visitats. La comunitat xinesa domina el comerç de nouvinguts, ja que representa un 36%. En segon lloc, destaca la comunitat pakistanesa, que representa un 15,7%, seguit de la comunitat equatoriana, un 18%, la comunitat marroquina, un 13,4% i la comunitat Índia, un 9%.

Aquestes dades contrasten amb les dades generals del barri de la Marina, analitzades per la FAVB, on les nacionalitats estrangeres més presents al barri són la filipina, l’equatoriana, la peruana, la xinesa, la marroquina, la pakistanesa, la colombiana, la romanesa, la italiana i la hondurenya. Entre les set primeres nacionalitats representen més de la meitat dels estrangers del barri.

Llegendes urbanes

En termes generals, els rumors existents entorn a l’àmbit del comerç giren al voltant de l’augment exponencial de comerços regentats per persones nouvingudes.

Són moltes les referències a l’incompliment de la normativa per part d’aquest tipus de negocis: falta de respecte pels horaris comercials, deficients condicions laborals dels treballadors o creixement de la competència pels comerciants autòctons que es veuen obligats a tancar els seus negocis

A Barcelona existeix justament un programa específic destinat a trencar aquests mites, anomenat Projecte Barcelona Antirumors. Aporten dades i arguments per combatre rumors i estereotips sobre immigració:

Mite: No paguen impostos i reben ajuts públics: des de Barcelona Antirumors s’explica que no hi ha ajuts específics o bonificació fiscal per a negocis regentats per persones nouvingudes. El comerç immigrant té les mateixes obligacions fiscals i laborals que el comerç autòcton, i es persegueix i sanciona d’igual manera el seu incompliment.

Mite: El comerç immigrant com a competència deslleial: L’obertura de nous comerços en una zona no té perquè suposar una competència per als comerciants del voltant, ja que una major concentració comercial, és en si mateixa, una forma d’atracció de compradors de tota la ciutat. Més establiments actius implica una major continuïtat comercial (menys persianes baixades), més llum i gent al carrer (amb major sensació de seguretat), més oferta disponible i variada pel comprador o més cura i neteja dels carrers. En termes generals, són pocs els establiments regentats per estrangers que només tenen clientela estrangera. Un 75% atenen no solament persones estrangeres, sinó també autòctones. Per tant, es constata que els comerços regentats per estrangers no esdevenen comerços per a estrangers, sinó per a la gent dels barris en general, i fan augmentar, així, el teixit comercial de la zona

Mite: No compleixen amb la normativa: Les botigues regentades per persones immigrades no obren quan volen. Ho han de fer, com a qualsevol altre comerciant, ajustant-se al que marca la normativa vigent. Segons aquesta tots els comerços poden obrir entre les 7h i les 22h dels dies feiners. Ara bé, segons la normativa també es donen algunes excepcions: les botigues de compra quotidiana d’alimentació que tinguin una superfície de venda inferior als 150 m2 i que el seu titular sigui una petita o mitjana empresa, poden determinar lliurament el seu horari comercial (i, per tant, obrir els diumenges i festius que vulguin). També una perruqueria, un centre d’estètica, una bugaderia o un locutori telefònic poden obrir en dia festiu atès que es tracta d’establiments dedicats essencialment a la prestació de serveis.

Mite: No s’associen a les entitats de comerciants: els comerços regentats per persones immigrades estan adherits en menor mesura a les entitats de comerciants; ara bé, no es tracta tant d’un desinterès com d’una desconfiança i desinformació. Tot i així, el president de l’Associació de Comerciants de la Marina, Iván Ruiz, considera que “en el nostre barri costa molt que s’associïn”.

Fotografia: Sara Valero

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada