La plataforma Can Farrero no se toca s’oposa a l’edificació del centre integral impulsada per l’ajuntament

La possible construcció ha deslligat la polèmica entre els veïns més propers al parc

Després d’anys de lluita veïnal per la zona verda de Can Farrero, el 1978 se signa un acord a tres bandes format per l’empresa Can Farrero, l’AAVV de Port i l’Ajuntament de Barcelona. En aquest document s’indica, entre altres aspectes, la no edificació de pisos al parc i l’atorgament a l’empresa Can Farrero d’un seguit de solars per a construir locals comercials i cinema. Posteriorment a la signatura de l’acord, Can Farrero fa fallida i els solars passen a ser propietat de l’Ajuntament. El 1984 és aprovat un projecte d’ordenació, re equipament i millora de l’interior de l’illa de Can Farrero per la Corporació Municipal i els solars canvien la seva classificació i la seva destinació i passen a ser equipaments sociosanitaris. D’aquesta manera i segons la documentació, Can Farrero mai ha estat zona verda, sinó zona de construcció per a equipaments.  L’any 2008, la Generalitat i els governs municipals acorden la construcció d’una residència de gent gran.

Can Farrero no se toca

Can Farrero no se toca és una agrupació formada per un conjunt de veïns que ha esdevingut en plataforma per mantenir i salvar el parc. Segons Francisco González, un dels representants de la plataforma, la primera convocatòria va ser de 45 persones, xifra que descriu com a “molt significativa”. Els veïns de Can Farrero, entre els que trobem a la Mercè i al José Antonio, argumenten que la proposta d’aquesta agrupació de veïns és “no tocar Can Farrero ni consentir cap tipus d’edificació”. A més, adverteixen que  en cas contrari, hi haurà molta revolta social i manifestacions constants. “Proposem altres zones per edificar que no són Can Farrero com Capri o Pont Romà”, afegeixen els integrants de la plataforma. Can Farrero no se toca no només està format per veïns de la Marina, sinó que també provenen veïns de Can Sabaté o del Port, ja que el parc va ser la primera zona verda que es va aconseguir després d’una lluita exemplar, encara que van patir moltes denúncies, segons expliquen ells mateixos.

“Ens treuen el sol, l’aire i la dignitat d’una lluita”

“M’agradaria puntualitzar aquesta polèmica, si no hagués sigut per la lluita que va haver-hi al seu moment, per a l’Ajuntament no hi hagués hagut cap problema i hagués edificat” explica el Francisco. El veí argumenta que ja hi ha un centre de serveis socials a Pepita Casanellas i que a Sants es troba l’organisme per a la gent que necessita habitatges socials: “m’estàs dient que si necessito un habitatge em costarà desplaçar-me fins a Sants?” pregunta el Francisco. A més, la Mercè afegeix “estem acostumats a sortir del barri si hem de reclamar alguna cosa”. A partir d’ara la plataforma començarà a moure’s de manera que pugui promocionar la causa: “de la nit al dia una firma i adéu no és just” argumenten els veïns. La posició que defenen és clara i la defendran, segons ells mateixos, fins al final: “si ve l’excavadora ens posarem enmig, ocuparem el parc, arribarem al punt més fort, però Can Farrero no es toca”.

L’ajuntament de Barcelona

 El consistori planteja la construcció d’un edifici integral de serveis socials que inclogui tot un seguit de serveis en un únic espai com un punt d’atenció a la dona o una antena d’habitatge. Segons la consellera del districte de Sants-Montjuïc, Esther Pérez, ho faran en un espai “que sempre ha estat considerat per a equipaments”. A més, la consellera aclareix que “l’ajuntament va pactar que no edificaria pisos”. En la construcció d’aquests edificis, l’Ajuntament demana un estudi dels plataners i se n’adona que hi ha dos plataners que no estan catalogats, per tant no tenen cap obligació de reposar-los, però com “una part de l’esperit veïnal era preservar-los, els trasplantem al costat de l’edifici nou”, explica l’Esther. Pel que fa a l’alçada, tot i que l’acord permet construir 15 metres, l’Ajuntament planteja construir en total 12,5 amb una coberta verda al terrat per cuidar l’impacte visual.

 “Can Farrero mai ha sigut zona verda, sempre ha estat zona de construcció per a equipaments”

 Segons comenta l’Esther, hi ha hagut molta demanda respecte a apropar tot un seguit de serveis d’ús habitual (serveis de subvencions, assessorament a la dona, atenció ciutadana…) i és un òrgan que ha de donar resposta a una reclamació que milloraria les relacions entre les administracions i la ciutadania. “No podem fer el centre en un altre espai perquè els altres no són municipals, com és el cas del Capri” al·lega la consellera en resposta a les contínues propostes de canvi d’ubicació. Aquest canvi comportaria una despesa econòmica molt elevada, ja que l’edifici té aluminosi, i el projecte previst a Can Farrero no arriba als dos milions i mig. A més, també podria comportar una possible acusació de malversació de fons, com apuntava Pérez al darrer consell de barri. L’ajuntament qualifica l’edificació com “un projecte que afavoreix i facilita la quotidianitat de tot el barri de la marina” i aclareix que en cap cas desmereix la lluita veïnal del barri, “justament el que fem és complir amb el que diu l’acord signat també pels veïns”. “Burocràticament tenim la raó” al·lega la consellera, “però no funcionem només amb això, també valorem que sigui legítim”, ja que segons comenta, és un tema que també s’ha parlat amb altres col·lectius del barri.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here