Blanca Sitges Vernis. Resident 2n any d’Infermeria Familiar i Comunitària. CAP Dr Carles Ribas
“De l’1 al 10… quina intensitat té el seu dolor?” Crec que és l’aspecte que més exploro en un matí a urgències d’Atenció Primària (AP). El dolor és una experiència que apareix davant d’una lesió real o una amenaça, i no sempre depèn únicament del dany produït, sinó que es veu influenciat pel component sensorial, emocional, cognitiu, cultural i social de qui el pateix. Cal reconèixer i aclarir bé aquest punt. No serà el mateix mal el que pateixo jo que la companya que tinc al cantó tot i que estiguem davant d’una mateixa situació, això es deu al component subjectiu i la influència de l’experiència prèvia en la vivència del dolor.
Diferenciem un dolor agut (poques hores-dies, cedeix si tractem la causa); d’un dolor crònic, que es manté més de 3 mesos i apareix més de 5 dies per setmana. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) classifica el dolor crònic en: primari, oncològic, postquirúrgic o posttraumàtic, neuropàtic (associat a la lesió d’un nervi), orofacial i cefalea, visceral i múscul-esquelètic. Tots ells poden tenir, aparentment, una causa tractable, excepte el dolor crònic primari, que es defineix com l’alteració funcional o estrès emocional que no s’explica per una altra causa, és a dir, no té un dany orgànic que expliqui la seva aparició.
A Espanya, el 18% de la població pateix dolor crònic i, a Catalunya, el 31% dels majors de 15 anys, sent més prevalent en dones. Més del 50% de les consultes d’AP estan relacionades amb el dolor crònic, sent la principal causa els problemes múscul-esquelètics (lumbàlgies, dolor cervical…). Com podem fer front a tant dolor? Són els fàrmacs l’única solució?
Sabent que l’expressió del dolor pot ser molt variada, l’haurem d’abordar de maneres variades, fent present el tractament farmacològic i el no farmacològic. Sovint veiem una confiança excessiva i abús dels fàrmacs, però cal fer un pas endavant i buscar teràpies complementàries. Tal com explica el Consens català de dolor crònic no oncològic, el dolor crònic provoca una sensibilització central i una plasticitat neuronal, és a dir, disminueix el llindar del dolor i la capacitat d’adaptar-se. Cal intervenir amb teràpies que ajudin a millorar l’aprenentatge de conductes d’adaptació i educar en el dolor: entendre què és i quina és l’amenaça física o emocional que el fa aparèixer, per treballar directament en la seva causa. Les tècniques cognitives, l’exercici físic o les tècniques de relaxació són estratègies eficaces per revaluar la causa, millorar l’afrontament i el mateix maneig del dolor. Tot això ens ajudarà a dessensibilitzar progressivament, reeducar les nostres respostes a estímuls dolorosos i restablir circuits cerebrals.
El dolor és molt invalidant i limita el dia a dia. L’objectiu del tractament no ha de ser únicament la seva desaparició immediata a base d’analgèsics, cal també la voluntat de buscar altres teràpies per millorar la qualitat de vida i continuar endavant. Si tens dubtes o necessites suport, ens trobaràs al CAP, a la teva disposició.
