Entrevistem a Vicenç Pérez, President de la Unió Esportiva de Sants: “En un club com el nostre no podem fer volar coloms ni aspirar a allò que no podem aspirar. Els números han de quadrar, i això comporta un esforç enorme”

Venim d’un canvi de cicle. La malaurada mort de Vicenç Bellido, l’anterior president, aquesta passada primavera, ha obligat a fer alguns retocs a la Junta directiva. El principal, el nou responsable, l’anterior vicepresident, en qui Bellido va delegar, presenta un currículum lligat, durant tota la seva vida, al món de la pilota. La responsabilitat li ha arribat ara fruit de les circumstàncies, i el Sants, el seu club, li dóna maldecaps, però també l’excusa necessària per seguir gaudint intensament d’allò que més l’apassiona, el futbol.

Com s’ha trobat la cosa?

Amb una situació de canvi i també amb algunes despeses econòmiques que no esperàvem.

Que deriven de l’anterior junta directiva.

Sí, evidentment. En Vicenç Bellido era una gran persona i es devivia pel club, però potser en el seu entorn hi havia mancances… sobretot a nivell de tresoreria. Havia arribat a invertir diners propis en certs projectes, uns diners que sabia que no li retornarien. I en un club com el nostre, en la situació que es troben els equips modestos, i en la situació en què es veu inmersa la nostra economia, no podem fer volar coloms. La primera premisa que hem de tenir clara és que els números han de quadrar. Nosaltres no guanyem ni un duro amb la nostra activitat i per tant no ens podem permetre el luxe d’endeutar-nos en res, perquè si arriba un moment que no podem pagar  alguna cosa, posem en perill la supervivència del club. No podem pensar en projectes determinats si no estan al nostre abast. No podem reformar o construir un nou camp, i això ja seria ser molt optimistes, però tampoc podem pensar en començar a crear seccions diverses si aquestes són deficitàries.

El futbol sala i l’atletisme es mantenen.

Si, perquè el club no hi perd diners. L’atletisme bàsicament el coordina una persona, i no disposem ni d’escola, ni de terreny d’entrenament. Funciona com un grup de gent que representa al Sants amb la seva samarreta en les diverses compteticions. I ells s’ho maneguen tot, també les curses que organitzen, com la que hi va haver el passat 1 de setembre en motiu de la Festa Major. És ara que comencem a pensar en incorporar un entrenador i possiblement parlar amb l’estadi Joan Serrahïma per poder tenir un grup d’adults o potser una mena d’escola per a nois i noies amb entrenaments i activitats fixes. Passa el mateix amb el futbol sala. Tenim un equip inscrit a la Federació Catalana de Futbol, que ens costa més diners, i un altra a la Federació de Futsal, que surt més econòmic. Sempre hem de pensar en equilibrar els pressuposots. Ara creiem que si impulsem la creació d’un equip cadet o infantil, ens sortirà tot plegat més rendible i per tant hi anem de cap.

I aquí hi entra La Marina.

Sí, perquè els nens i nenes que tenen més a prop els nostres camps d’entrenament són els dels barris de La Marina de Sants. I és evident que ens nodrim molt d’ells i que hi ha un intercanvi constant així com també una competència que simplement ens insta a millorar a uns i altres, amb altres escoles com la de l’exjugador del Barça Àngel Pedraza, o les pròpies d’equips com l’Ibèria o antigament la Gimnàstica Iberiana.

Parlant de la Iberiana. Fernando Navarro, el seu tècnic fins la desaparició del club, va ser el màxim responsable del primer equip del Sants els darrers mesos de la temporada passada. No va poder evitar el descens a 2ª catalana però va fer uns bons números, i més si ho comparem amb la resta de l’any.

Molt bons números i molt bona feina, però vam decidir en assemblea d’apostar per algú, de cara a aquest any, que conegués molt bé la casa. En “Picolo” havia estat capità del Sants, i ens l’estimem molt, però creiem que l’anterior entrenador del juvenil, l’Enric, o el “Tito” coneix millor la casa en un moment en què els jugadors han passat de cobrar alguna cosa a cobrar només en cas de primes. Un moment en què molts han marxat i en què el primer equip s’haurà de nodrir en una immensa majoria de cares noves de la base.

Serà difícil doncs, amb un equip tan jove fer un bon paper.

Serà difícil, però l’objectiu ha de ser l’ascens. El Sants, un club amb la nostra història, no pot estar jugant a 2ª catalana. Ha d’estar més amunt… Tot i que tampoc ho podem dir gaire alt per no crear una pressió excessiva. L’important és que el club segueixi ferm, amb una bona gestió, i a partir d’aquí, tard o d’hora, els resultats esportius ja vindran.

Per cert, a Magòria avancen les obres?

A Magòria no avança res. El pla era per utilitzar una part del solar per edificar. Diga’m quina immobiliària seria capaç d’arriscar-se ara per construir uns pisos que vendran… a qui? I la resta, conseqüentment, tot aturat. Nosaltres seguim amb la gestió del Camp de l’Energia i pagant el lloguer de La Bàscula per a les categories inferiors.

En un diari hi va sortir fa poc un article que assegurava que l’Ajuntament reformaria el camp de Julià de Capmany perquè hi jugués el Sants.

Seria el camp ideal. Però els costos els hauria d’assumir l’Ajuntament, nosaltres no podem. Jo també ho vaig llegir, i acte seguit vaig anar a preguntar a la Regidoria. Ningú no en sabia res… Somiar sempre és bo, però en la nostra entitat i sobretot en els temps que corren, és millor sempre tocar de peus a terra.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada