La presència de noies a les escoles de futbol del barri encara és anecdòtica

Estela López i Lidia Fleta, les dues noies que van participar del campus d'estiu a l'escola de futbol Ángel Pedraza. Foto: Yohany Limpias

Redacció: Laura Sicilia

Les noies de la Sub-20 han fet història! No van guanyar la final de futbol femení contra Japó, que va finalitzar amb un 3-1, però… van despertar com mai l’interès de molta gent per seguir un partit de futbol femení. Aquest és el fet històric.
El futbol és un esport que durant anys s’ha considerat masculí, i en el qual les dones no hi tenien cabuda, però on des de 1970, quan es va produir la fundació de diversos equips femenins en el nostre país, han anat aconseguint reconeixements. Ara quina és la situació al barri? Com és aquesta relació dones i futbol. El president i un dels fundadors de l’Escola de Futbol Ángel Pedraza, Guillermo Saez, qui també ha estat jugador en diversos clubs, posa per davant que hi ha hagut una evolució, que se segueix produint, en relació a les dones i el futbol a nivell social, mediàtic i legislatiu: “la presencia del futbol femení en els mitjans de comunicació hi és, tot i que molt per sota de la masculina, i a molts clubs s’han creat equips de futbol femenins, que quan jo jugava no existien”.

A la Marina, un d’aquest clubs va ser l’equip Zona Franca F.C, que va apostar, al 2015, per crear, dins de la secció de futbol sala, un equip femení, el Futsal Zona Franca Sección Femenina, format per deu dones de diverses edats. “El millor equip que el Zona Franca de futbol sala ha tingut, pel bon ambient que creaven, com gaudien, les ganes que hi posaven i el seu esforç, tot i que no van fer-se amb cap victòria durant la temporada”, declarava en Kiko, – així li agrada que li diguin- el seu entrenador. El Futsal Zona Franca Sección Femenina va desaparèixer al 2017, ja que el club va deixar de realitzar aquesta modalitat. Al poc temps, Kiko, juntament amb altres membres de l’antic club, van organitzar un de nou format per tres equips i en el qual, actualment, s’estan formant dos equips més, un d’ells el femení, on ja hi ha nou candidates a apuntar-s’hi com a jugadores.

D’altra banda, al club de futbol Ángel Pedraza, format per disset equips de nens entre quatre i divuit anys, un total de dos-cents, només quatre són noies. I en el campus d’estiu que aquesta escola realitza, de setanta inscrits, aquest any només hi ha hagut dues nenes.
D’altres escoles de futbol de Sants, que també practiquen als camps del Centre Cívic la Bàscula, confirmen aquesta tendència. Malgrat els progressos del futbol femení, en Guillermo explica que “encara hi ha mares que es neguen a apuntar les seves filles al futbol”. Per això la importància del que la selecció Sub-20 ha aconseguit arribant a la final. Ha estat el partit de futbol femení més vist de la història amb 1,8 milions de persones que el van seguir durant almenys un minut per televisió.

Yohany Limpias

Això ajuda a combatre el que fa poc un estudi de la Universidad Carlos III de Madrid desvetllava: que la presencia de la dona en premsa esportiva impresa al 2010 es reduïa a un 5,11% dels casos, mentre que l’home protagonitzava el 92,2% de les informacions. Un altre estudi de la Universitat de Cambridge analitzava el llenguatge als mitjans en les retransmissions del JJOO de Río de Janeiro, dels homes es deia: competeixen; de les dones: participen. Les conclusions de tots els estudis fins ara no han estat gaire encoratjadores, per això el seguiment al partit de la selecció femenina de Sub-20 ha marcat una fita.

Però a banda de la visibilitat als mitjans de comunicació, el que sobretot fa falta per aconseguir la igualtat entre ambdós sexes en aquest esport són “canvis legislatius”, coincideixen diverses fonts consultades. A Espanya existeix La ley del deporte, que no atorga caràcter professional a les competicions femenines. Una situació que provoca que moltes dones futbolistes no puguin accedir a un contracte professional ni estiguin protegides per un conveni laboral, a diferencia del que passa en el futbol masculí. De manera que els clubs poden pagar sous tan baixos com mil euros al mes sense temor a repercussions legals, ja que les jugadores perjudicades són “aficionades”, o poden no fer-se càrrec de les jugadores si aquestes queden embarassades o es lesionen, tenen impunitat per treure’ls el contracte, cosa que no passa amb els homes, els quals reben compensació laboral al ésser lesionats.
Un altre factor que tampoc beneficia les dones en aquest esport són les normes de les federacions, ja que, segons explica en Kiko i en Guillermo, en el cas de la Federació Catalana de Futbol, només es permet que hi hagi als clubs equips mixtos en les categories infantils. A partir de certa edat nois i noies han de jugar per separat, cosa que provoca que la presencia femenina en aquest esport acabi sent la majoria de vegades nul·la, ja que no s’assoleix el número suficient de jugadores per a crear un equip femení. No obstant això, cada dia són més les noies que aconsegueixen dedicar-se a ell i mica en mica s’han obert camí en aquest esport, que fins fa poc estava vetat per a elles, una demostració que res és impossible per a les dones que vulguin fer-ho.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada