La Marina recorda el Josep Maria Torres, veí del barri i “pintor de pancartes”

Les obres de Josep Maria Torres van decorar la Sala Pepita Casanellas i els Jardins dels Drets Humans. (Alejandro Flores)

Alejandro Flores

La Sala Pepita Casanellas lluïa el divendres un ambient diferent. Lluny de les activitats lúdiques que es fan amb freqüència a l’aula polivalent, es convertia en tot un museu efímer on els colors, les reivindicacions, la comunitat i el barri agafaven el protagonisme per recordar el llegat de Josep Maria Torres, pintor reconegudíssim a la Marina per la seva significació en les lluites veïnals i el jovent del barri, i per la particular forma que tenia d’implicar-se en els moviments socials: pintant i compartint.

“Pintava per sentir-se acompanyat de la seva pintura, expressar-la i sentir-se reconegut per les persones”, explicava la filla de l’artista, la Núria Torres. Amb els ulls brillants, sorpresa i emocionada per la quantitat de gent que havia assistit a un acte “fascinant” on “tothom ha posat el seu gra de sorra”, la Núria contemplava com les obres del seu pare es repartien entre els veïns i veïnes de la Marina, amics i amigues del pintor. “La idea del meu pare era que tothom tingués una part d’ell, i com que era molt del barri, li hagués encantat que tothom tingués alguna cosa seva i de les reivindicacions socials que plasmava”, comentava la Núria.

Els assistents a l’acte van estar, en tot moment, envoltats de les obres de Josep Maria Torres. (Alejandro Flores)
Les guineocatalanes van participar de l’homenatge amb un berenar. (Josep Vicenç)

La Pepita Casanellas mostrava, com si fos una línia del temps, un llibre d’història obert, el pas dels anys a la Marina i les reivindicacions socials que ha protagonitzat no només el nostre barri, sinó també la resta de Catalunya i de l’Estat espanyol. “El Josep Maria era el pintor de pancartes, perquè cada cop que hi havia una moguda, no he vist ningú pintar més ràpidament i millor que el Torres”, assegura la Mercè, amiga del pintor, i afegeix: “Malgrat ser gran, continuava tenint ulls de nen, una curiositat infinita en interessar-se per totes les causes, amb una cerca permanent de la justícia i del que era bo i just”.

L’Amelia va fer un concert amb cançons protesta durant l’homenatge. (Alejandro Flores)

Acompanyats de la música reivindicativa, de crit esquinçador i desesperat de l’Amelia, els veïns i veïnes van recordar la memòria pictòrica del Josep Maria Torres, on també hi va haver literatura i poemes de persones com el seu amic Josep María Pérez, rememorant el pintor que “va denunciar a les seves obres els abusos sobre el poble”. Pérez l’equiparava amb personalitats com el Paco Candel o la Pepita Casanellas, que “no moriran mai per l’empremta que han deixat a la Marina”. En una passejada pel petit museu improvisat, tothom qui va assistir a l’acte va tenir l’oportunitat d’emportar-se una de les tantes obres que han marcat la trajectòria del pintor. “Compartir, compartir i compartir”, que era pel que havia lluitat en la seva vida.

El Julio Baños, veí i amic, el va recordar per tot el que havia fet pel barri. “Portava els joves a activitats nobles, honestes i agradables; tenia unes inquietuds molt arrelades, i era la bona relació amb el jovent, la seva implicació amb les necessitats dels més pobres, i que els veïns del barri tinguessin activitats a fer el que movia el Josep Maria Torres. Era una persona que sempre patia pels altres”, anunciava durant l’acte.

El Julio Baños, durant el seu discurs. (Alejandro Flores)
Assistents a l’acte contemplen l’obra de Josep Maria Torres i seleccionen el quadre que volen emportar-se. (Josep Vicenç)

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.