El llibre Gimnàstica de l’ànima es presentarà a la Biblioteca

M’agradaria poder transmetre en unes quantes paraules com ha estat l’elaboració d’aquest llibre i quina va ser la idea a l’hora de posar-nos a escriure. Com sol passar quasi sempre, la vida ens ha col·locat en el lloc i el moment per fer-ho possible.
Així doncs, aquest llibre ha estat fruit de moltes circumstàncies que han encaixat de mica en mica fins a fer-lo arribar a les nostres mans. La circumstància més important i el fil que ens ha lligat, té nom propi i ha estat, sense ser-hi, l’escriptor Paco Candel que inevitablement, sempre planeja per sobre meu cada vegada que em poso a escriure. Aquesta vegada però, ho va fer abans d’agafar la ploma, al propiciar la coneixença d’en Josep Mut, trobant-nos tant en actes de la fundació que porta el seu nom, com a la seu de la coral de Clavé, la Joia de Montjuïc, al barri d’en Paco, que també és el meu. I la idea, sense voler o volent, va sorgir del que va començar com un repte entre el mestre i la que escriu, després de llegir el seu llibre “La filharmònica infernal de Vensort”; llibre, que per descomptat, és ple de música i de músics, i també de personatges amb aspiracions musicals, moltes vegades frustrades.

I el repte va ser: Farem un llibre que parli del Món de la Música, de tot allò que no es coneix i del que les persones que els agrada la música tenen curiositat per saber. Tu el pensaràs i jo l’escriuré. El que no sabia jo és que el Mestre Mut tingués la virtut de pensar i posar en paraules només part del que té dins el cap, amb tanta rapidesa, que m’ha obligat moltes vegades a fer-ne via. I per acabar-ho d’embolicar, el mestre, fent honor al seu títol, va pensar que de passada que anàvem citant curiositats, anècdotes i fets de músics, també podria ensenyar música al mateix temps, com qui no vol la cosa. I va pensar que així, quan acabi el llibre, el lector haurà après una mica l’idioma de la música, sense adonar-se’n. És per això que veuràs cada pàgina dividida en dues parts, la superior on hi ha el text, i la inferior on hi trobaràs els coneixements bàsics de música, des de les cinc línies del pentagrama.

Hi hem treballat més d’un any, a molta distància, amb la dificultat que això comporta, tot i els avanços tècnics d’ordinadors, correus electrònics i telèfons amb possibilitat de veure’s la cara. I en aquest temps també hem escoltat i sentit molta música, cadascú de tots dos a la seva manera; on ell hi sentia notes i compassos, jo hi veia colors. Tot i així ens hem entès. I com que jo soc curiosa, he preguntat i li he fet explicar al mestre, i ell ho ha fet sempre detalladament, tot allò que no entenia, des de com s’agafa la batuta a com s’ho fa per aprendre de memòria el que han de tocar tots els instruments a l’hora. Espero que hagi quedat prou clar a l’hora d’escriure-ho. I que tant bé com jo ho he entès, ho entenguis tu també benvolgut lector.

Tornant al començament, sobre les circumstàncies i que la vida ens dona la oportunitat de fer les coses que volem, recordo el dia en que vàrem anar a parlar amb Quim Curbet, a qui des d’aquí donem les gràcies, i la nostre agradable sorpresa va ser trobar en un lloc destacat del seu despatx un preciós piano.
Com diem en més d’algun lloc del llibre: la música tot ho omple, és per tot arreu i ens acompanya tant si en som conscients i l’escoltem, com si no en som

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada