La pesolera

Redacció: Esther Pardo

L’altre dia, mentre conduïa per una carretera recta com si l’hagués dibuixat el google maps, amb camps verds a banda i banda; olorant, veient i escoltant la primavera, que sense que te’n adonis, esclata en un setmana, pensava que la vida és com una planta de pèsols. Tendra i dolça, però si no els culls a temps, s’assequen i només serveixen per fer puré.

La pesolera és plena flors precioses, amb les que algunes núvies en fan els seus rams, de baies que pengen d’un color verd intens contenen els pèsols, el quals, només de pensat en el seu sabor tant dolç, se’m fa la boca aigua.

Desgranem els dies com ho fem amb els pèsols, i anem arrencant setmanes als anys que anem passant. I d’aquesta manera també anem desgranant els anys. Només hem de tenir en compte de no assecar-nos i convertir-nos en puré.

Segurament per evitar que això passi, faríem bé en menjar pèsols, l’ésser humà ja fa més de deu mil anys que els té incorporats a la seva alimentació, doncs pertanyen a la família dels llegums; però els mengem com si fossin verdura. Es poden menjar crus i contenen una gran concentració de vitamines (B1, C, K i A), enzims i antioxidants. També aporten molt de Ferro, Magnesi i Fòsfor.

Com que és un llegum, ens proporciona fins a 4 vegades més de proteïnes que les verdures i son més digestius que la resta de llegums perquè els mengem frescos, i si pot ser haurien de ser acabats de collir.

La seva fibra, redueix l’absorció del colesterol LDL i evita l’estrenyiment.

I moltes més coses podríem dir dels pèsols. Afanyeu-vos que ja s’acaba la temporada… encara que sempre ens queden els congelats (de bona qualitat).

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada