La Marina, model de la desigualtat a la ciutat

Malgrat ser motor econòmic, la zona industrial no millora la qualitat de vida als barris del seu voltant  

Victor Recacha

El polígon industrial de la Zona Franca i el veí barri de La Marina exemplifiquen el contrast entre la generació de riquesa al primer i la pèrdua de qualitat de vida al segon, un efecte combinat que es reprodueix a tants altres sectors econòmics i espais veïnals a la ciutat.

D’un temps ençà, La Marina i la seva rodalia han rebut una sèrie d’inversions que han permès desenvolupar l’activitat industrial de l’entorn. En són exemples el Port de Barcelona —amb el qual Can Tunis va dir adéu al mar—, la Fira de Barcelona —concretament, el recinte de Fira Gran Via—, les grans empreses situades a l’entorn dels polígons industrials de la Zona Franca, o el mateix Consorci (CZFB).

La Marina és un dels pols de creixement de la ciutat, com a espai urbà —ho corrobora la construcció del nou barri de La Marina del Prat Vermell— i com a sector econòmic. No obstant això, aquesta realitat de progrés econòmic no ha aconseguit esvair la percepció veïnal que encara existeix una bretxa entre la riquesa generada i la millora de la qualitat de vida i la inversió social al territori.

Certament, alguns dels indicadors presenten La Marina com una de les majors complexitats socials de tota Barcelona. Per exemple, la renda familiar per càpita és de les més baixes de la ciutat. Altres dades preocupants són les de l’atur, l’accés a l’habitatge o la dimensió del fenomen de l’embaràs adolescent, més estès a La Marina del Prat Vermell que a la majoria de barris de Barcelona, segons dades recopilades pel Pla de Barris.

Les dades divulgades per l’entitat Mans a les Mans, que treballa amb la infància, alerten que menys d’un 12% dels alumnes de La Marina continua estudiant més enllà de l’ESO. Els professionals de la salut pública també han identificat els trastorns mentals i l’obesitat com un dels majors reptes sanitaris a La Marina. La taula reproduïda suara mostra un resum d’alguns dels indicadors, considerant la mitjana dels barris de la ciutat de Barcelona com a terme de comparació:

 A aquestes dades, cal afegir les del Consorci. El CZFB preveu un import net en la seva xifra de negocis de 49,1 milions d’euros per a enguany, amb una inversió de 33,4 milions.

D’acord amb l’Anna Villagrasa, economista i consultora de projectes urbans, podem considerar el sector econòmic i l’espai veïnal amb criteris de sostenibilitat mediambiental, “ja que en tots dos casos, els beneficis són per a tothom però els costos només per alguns”, com som els habitants presents i futurs dels nostres barris.

A l’hora d’esbrinar si és possible mantenir el mateix nivell de consum o explotació dels recursos al llarg del temps, “un criteri molt usat és que les decisions del present no poden comprometre els beneficis de les generacions futures”, apunta l’economista. Segons la llei de Hartwick, raona, “no és necessari que els recursos explotats es mantinguin a un cert nivell baix, sinó que es poden explotar sempre i quan els beneficis que s’obtinguin s’inverteixin en compensar a les generacions futures”. Anna Villagrasa cita Noruega com a  exemple de com els beneficis de l’explotació de reserves de petroli s’inverteixen en educació i recerca d’energies alternatives.

“En el cas de Barcelona, penso que s’hauria de fer alguna política orientada a compensar els habitants de la Zona Franca”, argumenta, “com ara activitats per gaudir del barri i millores de transport” per arribar fins a la platja, entre més. Així, els beneficis obtinguts gràcies a infraestructures com el Port o la Fira es quedarien majoritàriament al barri, opina. En canvi, Villagrasa es mostra reticent a “donar compensacions en metàl·lic”, és a dir, pagaments directes als veïns, ja que aquests incentius podrien induir canvis demogràfics que alteressin els indicadors socioeconòmics.

Des de la Coordinadora de Veïns i Comerciants, aposten per difondre arreu dels barris de La Marina la prosperitat econòmica que s’hi genera a través de l’ocupació. “Totes les grans empreses que estan al nostre territori”, incloent-hi el Port de Barcelona i la Fira, “han de tenir treballadors que, en bona part, siguin del territori”, defensa Abdó Florencio, president de l’entitat.

A més de suposar una redistribució econòmica orientada als barris, la creació de llocs de feina locals podria ajudar a solucionar un dels problemes socials crònics a La Marina com és l’elevada taxa d’atur. D’altra banda, segons Florencio, aquesta mesura alleugeriria les “molèsties” causades als veïns i els efectes negatius d’unes activitats econòmiques a d’altres. És el cas del trànsit: en ser un “lloc de pas”, el comerç de La Marina “queda tocat” perquè els vehicles i les persones que hi venen per motius econòmics “passen de llarg”, sense tenir una repercussió en l’economia del territori.

En aquest sentit, per al president de la Coordinadora és important que les empreses facin despesa en el comerç de proximitat “per donar vida a les botigues del barri”. Finalment, reclama que aquestes grans institucions i empreses radicades als barris impulsin cursos entre la gent per a dinamitzar l’economia i benestar dels veïns a través de l’activitat educativa i formativa.

L’Ajuntament comparteix la visió que els agents econòmics a La Marina s’han d’implicar a la inserció sociolaboral dels veïns. De fet, el regidor Marc Serra va assegurar en una entrevista a La Marina que ja s’estan “fent passes” en aquest sentit a través de Barcelona Activa i el Pla de desenvolupament econòmic en sintonia amb els comerciants locals.

La recent visita per part dels veïns de La Marina al far del Port o les veus que apunten a una nova apertura al mar gràcies a l’obsolescència de certes terminals portuàries són més indicis d’un naixent interès en no donar l’esquena als veïns de La Marina. Tanmateix, encara queda un llarg camí per recórrer.

1 COMENTARI

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada