El Acontecimiento

Juan Bibian

“M’agradaria tenir fills però no al preu de no tenir una vida” .
Anne (Annamaría Vartoliomei)

“El Acontecimiento” de Audrey Diwan
França, 1963. Anne, una jove i brillant estudiant amb un futur prometedor, descobreix que està embarassada. De cop i volta veu truncada l’oportunitat d’acabar els seus estudis i fugir de les asfixiants restriccions del seu entorn amb la prohibició de l’avortament d’epicentre. Amb els exàmens finals acostant-se i un ventre que no para de créixer, Anne decideix actuar, fins i tot si suposa confrontar la vergonya, el dolor i fins i tot, anar a la presó per això.

La pel·lícula de Diwan es basa en les memòries d’Annie Ernaux, que va escriure sobre la seva pròpia experiència intentant avortar a la dècada de 1960, més d’una dècada abans que França introduís la llei per a despenalitzar-lo. Tot i que centrar-se en aquest moment històric, en el que l’avortament era il·legal, el converteix en un cine visceral, el cert és que El Acontecimiento constitueix un visionament poderós i colpidor.

És d’agrair a la directora el plantejament del film, on l’època quasi no apareix, només el vestuari i alguns temes musicals. Juga amb primers plans i càmera en mà.

Al començament, la jove protagonista està envoltada de gent, les seves amigues, la universitat, la discoteca o la seva família; però, una vegada embarassada es queda quasi en soledat i, fins i tot aparèix d’esquena com una vergonya social, sanitària i legal. També el so està molt treballat, escoltem la gent parlant, però fora de pla, només la protagonista en imatge, apartada per la societat.

Poderós, controvertit i dur relat que reivindica l’avortament i la també la lliure elecció dels nostres cossos i els nostres futurs. En aquest cas de les dones, evidentment.

La fotografia també ajuda a fer més èmfasi en aquesta sensació d’ofec i angoixa mentre transcorre l’embaràs d’Anne, amb plans molt tancats que amb prou feines deixen espai per a respirar i que fan que ens centrem tota l’estona en ella. És una pel·lícula, malgrat la seva cruesa, subtil, continguda, amb llum clara i tons pastel que acaben de reforçar tota aquesta fredor i aïllament que envolta la situació.
Excel·lent film, un altre dels grans del que portem d’any.

“Estàs malalta?”, li pregunta el professor a Anne
I ella li respon:
“Tinc una malaltia que només tenen les dones i que les sol convertir en mestresses de casa”

El film ha obtingut el Lleó d’Or al Festival de Venècia d’enguany.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.