Entrevista a Marc Serra, regidor del Districte de Sants-Montjuïc

Text: Yohany Limpias Ayala

Marc Serra, de 33 anys, és jurista i sociòleg especialitzat en migració. Es va incorporar a la llista d’Ada Colau com a número 9, després d’haver format part de l’equip de Jaume Asens al front de l’Àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència en qualitat d’assessor. Abans d’aterrar a l’Ajuntament, el nou regidor també ha format part de la plataforma Tanquem els CIE i treballat a l’Observatori DESC (dels Drets Econòmics, Socials i Culturals), pedrera política de BComú, on va exercir de tècnic de projectes i jurista.

Ara, a més de portar la Regidoria del Districte de Sants-Montjuïc també lidera la Regidoria de Drets de Ciutadania (Polítiques de Drets Civils, immigració, acollida i refugi),i la de Participació. Diu “tenir ganes de conèixer i treballar en la política de proximitat”. Ens rep al seu despatx i, tot i ser nou al càrrec al Districte, ja controla els afers més locals.

Poble Sec, Sants, La Bordeta, La Marina, Font de la Guatlla… Com entén vostè el Districte?

Sants-Montjuïc és un dels districtes més rellevants de Barcelona perquè és el més gran en territori i el tercer en població, després de l’Eixample i de Sant Martí. Crec que reflexa molt bé la diversitat de la ciutat perquè té una mica de tot: barris populars, barris una mica més acomodats, industria, un parc com és  Montjuïc, i un dels grans reptes com ara la construcció d’un nou barri al Prat Vermell. Per tant podríem dir que reuneix en un sol districte tota la diversitat de la ciutat de Barcelona i també les oportunitats i la mirada cap al futur.

Tot i això que explica, el Districte també reflexa les contradiccions i desigualtats de la ciutat. Una mostra és que a La Marina i també a Poble Sec han ressorgit veus que reclamen la creació de nous districtes per un cert sentiment d’abandonament de l’administració.

L’abandonament de determinats barris de Barcelona no és una qüestió nova. Barcelona, per desgracia, és una ciutat que durant massa anys s’ha construït d’esquenes als seus barris i sobretot als que se situen als afores, a la perifèria, com és el cas de La Marina o fins i tot del Poble Sec. A l’actual govern molts venim del moviment veïnal i hem denunciat que Barcelona es construïa només mirant l’Eixample i Ciutat Vella. Per això, al mandat anterior vam idear el Pla de Barris. Un projecte que intervé en barris històricament abandonats i que acumulen molts greuges i dèficits en equipaments. La Marina ja va entrar al Pla de Barris del mandat passat i enguany, si és possible pressupostàriament, volem incorporar-hi també Poble Sec. Per tant, som conscients d’aquest sentiment de greuge i volem invertir per revertir aquesta situació.

Ara que esmenta el Pla de Barris, com afectarà a La Marina en aquest mandat? Per declaracions de l’alcaldessa sabem que romandrà, però no si amb el mateix nivell d’inversió.

El Pla de Barris és un projecte amb una forta aposta a nivell pressupostari, són 150 milions d’euros dedicats exclusivament a determinats barris que es consideren estratègics o que històricament havien estat maltractats. En el cas de La Marina estem fent una avaluació de com ha anat, tot i que alguns dels resultats ja els podem veure, com el skatepark.

Estem en un moment molt d’inici de mandat, però l’aposta de l’equip de govern és mantenir el Pla de Barris amb igual o més intensitat que hi havia. No obstant això, tot dependrà de l’avaluació que estem fem i dels pressupostos i les noves ordenances fiscals, que ara mateix estem negociant.

Hi ha molts temes que li tocarà abordar en la seva gestió, per exemple, quina és la situació del Centre d’Atenció Integral (CAI) a Cal Sèbio?

El CAI, perquè tothom ho entengui, és l’oportunitat que tenim de portar un projecte d’innovació social punter a la ciutat al barri de La Marina, és una prova pilot. És un Centre que combina no només atenció i serveis socials sinó també habitatge, i tot des d’una lògica i una dinàmica comunitàries, bo i intentant que els problemes individuals puguin socialitzar-se.

La qüestió és que en tractar-se d’un projecte de tanta envergadura, no és una inversió que puguem liderar des del districte, sinó que necessitarem la complicitat de l’Àrea i fins ara sabem que hi ha una bona disposició. No obstant això, el procés de tancament de quines seran les inversions prioritàries està subjecte a la existència de nous pressupostos, i tot just ara estem començant aquest procés, però lluitarem per portar-lo a La Marina.

És una aposta per aquest mandat?

Des del punt de vista del Districte, ens agradaria que fos una aposta per aquest mandat, sí.

Associacions de veïns i comerciants reclamen la transformació del Passeig de la Zona Franca en un bulevard, serà això possible?

És una molt bona notícia que es generi aquest debat. Com sabem, aquest Passeig és una de les principals vies d’entrada a la ciutat i també és una via important per l’Àrea Metropolitana. El que volem ara és començar a obrir espais de debat amb tots els veïns i els diferents agent que hi intervenen: teixit industrial, teixit comercial, etcètera.  Creiem que és possible que el Passeig de la Zona Franca realment sigui una zona pacificada, que hi pugui haver un carril bici, que es pugui reduir l’ús del vehicle privat i sigui un espai per passejar. Per tant, hem de pensar en gran i ens comprometem a provocar i motivar aquest debat perquè sigui un procés participatiu al llarg d’aquest mandat, i acordar uns usos que ens permetin decidir cap a on volem enfocar-lo conjuntament amb tots els sectors implicats.

Què en sap de les piscines municipals? Que les veurem?

Venim tot el mandat passat intentant convèncer els diferents operadors implicats, entre els quals l’Institut Barcelona Esports, que fins ara deia que per la població que té el barri és una demanda que podrien assumir les piscines Picornell. Però això canvia quan parlem de construir 11.000 habitatges nous al Prat Vermell, on arribaran més veïns i veïnes, llavors els equipaments existents no podran donar resposta a aquesta demanda.

…..

A hores d’ara, tots els serveis implicats i totes les àrees de l’Ajuntament hi estan d’acord, cosa que abans no passava. Ara mateix tenim un projecte sobre la taula, heretat del mandat Tries, que volem que sigui el més eficaç possible. Per tant, ens comprometem des d’ara mateix a agafar aquest projecte, revisar-lo, complementar-lo i intentar acabar el mandat amb una concreció i una aposta clara de calendari per poder saber quan es podrà obrir aquesta piscina a La Marina.

Per cert, al carrer Energia, al costat dels terrenys previstos per a la piscina hi ha l’espai on hauria d’anar una residència pública. Tot i que és una competència de la Generalitat, què pot fer l’Ajuntament per impulsar-ne la construcció? A La Marina no n’hi ha cap de pública.

A més dels terrenys del carrer Energia per a la residència pública, també hi ha un altre solar destinat al mateix ús al carrer del Foc. Som conscients de la demanda i de fet, ja hem reclamat de forma insistent a la Generalitat de Catalunya. Tot el que depèn de l’Ajuntament està fet. Aleshores, són solars que ja estan cedits a la Generalitat i l’únic que necessitem és que la Generalitat assumeixi les seves competències i construeixi aquestes residències. De les deu que va comprometre construir a Barcelona només n’ha fetes quatre, i de la resta dues es troben al barri de La Marina. Per tant, de la mà dels veïns, seguirem pressionant la Generalitat perquè construeixi en aquests terrenys que ja té disponibles.

Amb les pluges, cada vegada més sovint, pateixen els veïns de Can Clos i Mare de Déu de Port, que han d’esperar dies perquè els serveis de neteja hi vagin. Quines actuacions teniu pensades de fer per evitar aquesta situació?

Venim de fer una feina global al Parc de Montjuïc, amb un pla d’actuacions que presentarem al mes d’octubre en el marc del Consell de la Muntanya de Montjuïc. Una de les principals actuacions és l’adequació integral de la muntanya per canalitzar les aigües de la manera més efectiva possible. Som conscients que Montjuïc és una muntanya molt maltractada que, pel fet d’haver estat una antiga pedrera, ara gairebé es desfà.

Per això és una feina integral que va més enllà del Districte, i que l’estem engegant ja mateix. Els hi diem als veïns que no ens quedarem de braços plegats mentre des de l’Àrea de Drets es fa tota aquesta intervenció global, sinó que farem actuacions concretes per intentar minvar al màxim l’impacte que poden tenir aquestes pluges torrencials, per reforçar la neteja el més aviat possible i revisar alguns circuïts de canalització actual perquè les aigües no acabin inundant Can Clos i el seu entorn quan plou massa fort. És un tema que ens preocupa molt i el portaré gairebé de manera personal per intentar donar una resposta. Jo mateix he visitat Can Clos i la zona de Mare de Déu del Port i he pogut comprovar com encara quedaven restes de l’última pluja torrencial. També he parlat amb alguns veïns i veïnes que m’han fet arribar la seva preocupació i als quals jo he transmès el nostre compromís.

Quina previsió de calendari feu per la urbanització del Prat Vermell?

La Marina del Prat Vermell és un projecte que ja ens venia del govern Tries, i  que vam voler repensar perquè hi havia el risc que s’acabés convertint en una urbanització de luxe d’esquenes al barri de La Marina i mirant més cap a la zona de L’Hospitalet. El posicionament del grup municipal va ser donar-li la volta: La Marina del Prat Vermell no es pot construir d’esquenes a La Marina del Port, i per tant, tot això ha de ser un mateix barri cohesionat i hem estat treballant en aquesta línia. Estem parlant d’uns 15.000 habitatges, i el compromís concret que agafem és que dos terços d’aquests, siguin de lloguer assequible, ja sigui habitatge directament social o protegit. La previsió de calendari és que puguin estar entregats en els propers dos anys. Hi haurà més de 1. 000 habitatges per a joves, per a gent gran o famílies en situació d’emergència habitacional.

 Els veïns de El Polvorí reclamen l’adequació i rehabilitació de l’antic Polvorí, un edifici històric i actual seu de l’Associació de veïns.

Aquest és el tipus de necessitats i projectes que es poden impulsar en el marc d’un Pla de Barris. Al Polvorí estem acabant els ascensors perquè l’empresa constructora ha tingut algunes dificultats tècniques, però esperem inaugurar-los en els propers mesos.

Vostè que participa de les polítiques de refugiats, quina opinió té de la gestió que s’està fent amb els MENAS? Hi ha hagut debat al barri.

Centres per a menors estranger no acompanyats i centres de espanyols no acompanyats, que també n’hi ha, ja funcionen a La Marina i no hi ha incidents rellevants perquè gràcies al teixit associatiu els hem pogut resoldre de forma adequada. Hem d’entendre que tots els barris de Barcelona, no només de La Marina, tenen centres per a menors no acompanyats i que en tindran perquè aquests menors són una realitat. La millor manera d’acabar amb el conflicte amb una part petita del col·lectiu, però que no podem negar que hi són, és obrint nous centres perquè no estiguin al carrer. Com Ajuntament apostem per centres petits, el més discrets possibles i a tots els barris de Barcelona, no només a La Marina. Però no és un tema que sigui competència de l’Ajuntament de Barcelona, sinó de la DGAIA. Tot i així nosaltres no ens limitem a això sinó que intentem que els centres obrin en unes bones condicions per a tothom. 

Expliqui’ns les prioritats principals del seu mandat al Districte

El primer, tant a la ciutat com al Districte és el tema de l’habitatge. Tenim una situació habitacional molt dura, que no només es reflexa en els desnonaments sinó també en els milers i milers de famílies que no poden renovar el seu contacte de lloguer cada any. En aquest sentit, amb la construcció d’aquest nou barri de La Marina del Prat Vermell, on un 48% de l’habitatge serà protegit, La Marina pot liderar la política d’habitatge de tota la ciutat. 

En segon lloc l’atur. És un dels principals problemes dels joves als barris de La Marina i també al Districte. Hem de reforçar els plans de desenvolupament econòmic que permetin tenir una interacció amb els operadors i agents que actuen a La Marina, i no veure’ls com una amenaça sinó com una oportunitat. Aquí tenim el gran repte de la relació amb la Fira, el Consorci i el Port, tres grans agents econòmics presents als barris de La Marina amb els quals podem vincular-nos molt més per intentar resoldre la situació greu d’atur juvenil.

I finalment la cohesió social. Barcelona és una ciutat global i orgullosament diversa. Per primera vegada a la història hem depassat les 300 mil persones estrangeres habitant a la ciutat, un 18% per cent de la població. Tenim barris que parlen moltes llengües diferents i això no és cap amenaça sinó al contrari, és una riquesa  evident.

Els barris de La Marina tenen l’acollida en la memòria recent per la seva condició migrant: persones d’origen andalús, murcià, gallec… Hi hem de confiar i entendre també que els recursos són limitats per evitar una disputa entre qui ha arribat  l´últim i el penúltim, que és el marc cap a on l’extrema dreta ens vol portar. 

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada