El fenomen estatunidenc de les renúncies massives, podria passar a Barcelona?

L’onada de cessaments voluntaris als EUA va posar al punt de mira l’explotació i insatisfacció laborals. A Barcelona, tot i que no hi ha hagut cap protesta similar, les xifres evidencien una situació retributiva vulnerable i molt descontentament social

Yaiza Sánchez

— Faci el que faci no aconsegueixo res bo: a més del grau, ja he fet el màster i ara intento posar-me amb l’anglès, ja tinc més 10 anys d’experiència laboral. Com a autònoma o cobrant ben poquet sí que et contracten.   
— Almenys estàs en allò teu, jo ni això. Molta colla ara ens qüestionem haver de treballar 8 hores, 5, 6 ó 7 dies per 1.200 euros, no té sentit.

És la conversa entre dues joves d’entre 20 i 30 anys i escaig, cadascuna. És una anècdota que no té valor estadístic, però exemplifica el canvi en la forma de concebre la vida que s’està produint en les noves generacions i el malestar general pel deteriorament de les condicions laborals arreu.

El cas dels EUA, “la Gran Renúncia”

Més de 4 milions de treballadors van abandonar voluntàriament la seva feina al país nord-americà l’any 2021, i s’hi va assolir la xifra històrica de 10,9 milions de llocs de treball vacants, segons dades del Departament de Treball dels EUA. A aquest fenomen, el professor universitari Anthony C. Klotz l’ha batejat com la “Gran Renúncia” i s’ha convertit en una forma d’exigir unes condicions laborals dignes.

La pandèmia va posar a prova el mercat de treball d’aquell país: dels 5,8 milions d’aturats el febrer del 2020 va passar-se a 23,1 milions a l’abril de 2020, fet que suposa que en dos mesos va augmentar un 11,3%. Les dades de l’Oficina d’Estadístiques Laborals dels EUA indiquen, tanmateix, una inversió de la tendència, ja que cap al desembre de 2021 la tassa tornava a situar-se al 4%. No obstant això, entre  l’abril de 2021 i fins finals d’any, molts treballadors protagonitzen aquesta gran renúncia pels baixos salaris, la falta de consideració cap als treballadors, i el difícil equilibri entre el món laboral i el personal.

Els majors protagonistes de la protesta en forma d’abandonament laboral van ser els empleats joves, que ocupen tasques poc qualificades, mal pagades i amb “poc o cap espai per a progressar”. D’altra banda, el 20% de les persones que han renunciat a les seves feines tenien entre 30 i 45 anys. Tal com indica Nueva Tribuna, la meitat dels cessaments voluntaris es concentren en els sectors de la restauració, hostaleria, comercial i d’assistència personal, en els quals hi ha un nivell de sindicalització “molt baix”.

Davant el context, què va passar a la resta del món? Tot i que amb un índex menys radical, el jovent de la Xina va liderar el moviment Tang ping (tombat) que protestava per l’excés de treball i els baixos salaris. A Espanya i Catalunya, més enllà de demandes encapçalades per sindicats com Comissions Obreres (CCOO) o la Unió General de Treballadors (UGT), no sembla que vagi a produir-se cap moviment intersectorial de protesta, tots i que els sindicats han aixecat el to de les protestes cap a les empreses, tal com s’ha sentit a les manifestacions d’aquest 1 de maig.

Les xifres del descontentament a Barcelona.

El mexicà Instituto Nacional de Estadística y Geografía (INEG) indica que el 88% de les persones està insatisfeta amb la seva ocupació, ja sigui per l’ambient de feina, l’estrès o la retribució. En aquest sentit, les darreres xifres situen el percentatge d’assalariats en situació de pobresa se situen en el 18,8%, un número que ha augmentat un 3,9% des de 2018.

Però, quina és la renda disponible a les llars per persona? A la Marina del Prat Vermell, l’última xifra se situa en els 12.528 euros, mentre que a la Marina de Port, als 16.999. Ambdues tendències han augmentat des de 2015; així i tot, el barri no ha sortit de la situació de vulnerabilitat en què el situen les dades. D’acord amb el recompte d’Información General, per viure a Barcelona es necessiten entre 800 i 1.500 euros mensuals, cosa dubtosa. En tot cas,  una persona que viu a la Marina del Prat Vermell ingressa de mitjana 1.044 euros. A la Marina de Port, 1.416.

D’altra banda, en l’àmbit de districte, Sants-Montjuïc mostra una tendència estabilitzadora dels salaris. L’any 2020 se situava en els 26.305 euros, una xifra inferior a l’assolida en 2019 (27.350), però superior a la marcada en 2016 (25.967).

Tanmateix, la inflació econòmica ha fet saltar les alarmes al sector social. L’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) indica que, per a comprar un cistell de productes a la capital catalana, cal un 21,6% més de diners que en la resta d’Espanya. Així, el nombre de persones en risc de pobresa es dispara cap a un 35% i passa de les 249.532 a 337.061 persones.

Aquest és un dels darrers estudis, però l’Oficina d’Estadística i Difusió de Dades que no mostra els efectes de la pandèmia perquè s’atura a la fi del 2020.

Unes xifres que contrasten amb el capital acumulat per grans empreses al 2022. D’acord amb la darrera anàlisi, la banca espanyola, composta per Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja, ha obtingut un benefici conjunt rècord de 20.850 milions d’euros, fet que suposa un 28% més interanual. Entre altres factors, la pujada dels tipus d’interès ha estat determinant per l’obtenció de les dades històriques. D’altra banda, les companyies elèctriques espanyoles –Naturgy, Iberdrola, Endesa i EDP— van tancar 2021 amb un  guany de 125 euros per client. D’aquestes, Iberdrola va ser la companyia amb més benefici net: 3.885 milions d’euros, un 7% més que al 2020. I el 2022 la tendència s’ha mantingut.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.