L’hipòdrom de Can Tunis

Can Tunis no sempre ha sigut un barri de pescadors, o com després va succeir (i succeeix) de zona portuària i industrial. En cert moment fou un lloc de trobada per a la burgesia barcelonina.

L’hipòdrom de Casa-Antúnez fou un projecte executat per el ‘’Fomento de la Cría de Caballar de Cataluña’’ juntament amb la unió d’una companyia francesa. La infraestructura es va situar a una zona d’un antic estany assecat amb una extensió de 7 hectàrees. Aquest edifici, fou inaugurat el 25 de Setembre de 1883 durant les festes patronals de La Mercè comptant amb la presència de l’alcalde Francesc Rius i Taulet.

senyores-burgueses-al-hipodrom-2012-albert-ventanyolLa crònica de la revista de l’Esquella de la Torratxa va descriure la inauguració de l’espai de la següent forma: ‘’Dissabte, el representant de la companyia constructora de l’Hipòdrom va obsequiar la premsa de Barcelona amb un banquet, servit exquisidament en el restaurant de França. Als postres, va haver-hi brindis entusiastes per la prosperitat de la nova diversió implantada a Barcelona. I deien que als arenals de Can Tunis res no hi aniria bé. No és exacte: les curses de cavalls hi han posat fondes arrels.’’

D’alguna manera, la planificació d’aquesta infraestructura tenia una doble intencionalitat no pas casual: es va aprofitar l’Exposició Universal de 1888 sota l’eslògan ‘’Barcelona, la perla del Mediterráneo’’, com apunta l’historiador Agus Giralt, per tal d’anar formant una futura Barcelona com a ciutat cosmopolita i pionera; l’altre propòsit fou la projecció, com hem assenyalat anteriorment, de fer de Can Tunis una zona socio-deportiva que s’abastia del Balneari Zoraida a més d’una magnifica platja, que calia d’una edificació extra per valoritzar la zona i fer-ne d’ella la zona clau per el lleure burgès.

[blockquote style=”1″]Can Tunis,a més de ser un barri de pescadors i ramaders, va ser un lloc de trobada i esbarjo per a la burgesia barcelonina[/blockquote]

Aquest hipòdrom comptava amb dues pistes: una de carreres senzilles (de 1.138 m d’extensió); i un altre de carreres d’obstacles (de 16 m d’extensió). Per altre banda, disposava de varies instal·lacions que feien l’estança dels clients més confortable, i a la mateixa vegada també per als treballadors, com per exemple: un restaurant, excusats i casetes d’apostes, oficines, vestuaris per als jokeys i una tribuna coberta amb un aforament màxim de 2.500 espectadors.

Hi havia dues formes d’arribar, agafar Nostra Senyora del Port fins arribar-hi al hipòdrom; o bé, prendre el ferrocarril per anar directe amb el tramvia. Aquest tramvia, era el del Morrot, que es va inaugurar al 1905 i va estar operatiu fins a l’any 1963.

Disjuntiva al públic

La tribuna principal estava destinada per a la burgesia; per altre banda, les dones d’aquest estament també s’havien d’asseure entre elles, ja que no podien fer-ho entre els homes. I evidentment, la classe més humil, havia de gaudir de les curses dempeus. O sinó, buscaven altres alternatives esportives i de gaudir del temps lliure com per exemple, el futbol i el ciclisme, com torna a exposar Agus Giralt.

L’èxit efervescent del hipòdrom

Segons les fonts utilitzades al inventari històric del portal Barcelofilía exposa dos moments a destacar sobre l’activitat del hipòdrom:

-La primera, durant els anys 1883 al 1896 on principalment funciona per a les curses de cavalls.

Durant els anys posteriors on l’hipòdrom va estar inactiu, l’espai va ser amortitzat com a camp de joc per al FC Barcelona i altres equips locals. On al 1900 el Barça va celebrar un partit guanyant  2-1 amb el gol decisiu del jugador Hans Gamper.

Hopodromo de Can Tunis 1893-1934
Hopodromo de Can Tunis 1893-1934

Altres activitats que es varen dur a terme al hipòdrom i que no tenien a veure amb la hípica, varen ser per exemple: partits de polo als quals va acudir el rei Alfons XIII, carreres d’automòbils, partits de rugby, l’autogir al 1932 de Joan de la Cierva i el primer vol aeronàutic al 1910 d’en Julien Mamet, com ja vàrem explicar a una entrega anterior de La Marina

-La segona i última etapa fou al 1904 quan els terrenys són comprats per una altre empresa i torna a posar en funció l’hipòdrom. Tot i que, la zona perillava amb el projecte d’ampliació portuària ‘’Pla Angula’’, finalment fou inaugurat al 1907 i va tenir un llarg recorregut fins al 1932. Moment en el que la República proclamava la prohibició d’apostes, i fou per aquest motiu que al 1934 tanca l’hipòdrom de Barcelona i amb ell arriba l’abandó.

[blockquote style=”1″]Qué succeiria si l’ hipòdrom hagués romàs obert? Can Tunis hauria sigut una part de Barcelona no oblidada?[/blockquote]

Una vegada executat el Pla Angula i abandonat l’hipòdrom, es va denotar un clar trasllat de l’oci a altres punts de la ciutat com per exemple, el parc d’atraccions de Montjuïc que hi va haver fins al 1930 o la platja de Can Tunis abans de l’arribada del Mercabarna. Què succeiria si l’hipòdrom hagués romàs obert? Can Tunis hauria sigut una part de Barcelona no oblidada? Procurem a partir de la Història no arraconar la nostre memòria viva i preservem-la!

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada