Fruit del pacte de govern amb Barcelona en Comú, el Partit Socialista Catalan va assumir tres districtes i diverses regidories. Montserrat Ballarín, una dels quatre regidors del PSC a l’ajuntament de Barcelona i fins llavors presidenta del Consell del Districte de Sants-Montjuïc també va assumir como regidora de Comerç i Mercats, a més de regidora del districte de l’Eixample.
Ballarín és professora de dret financer a la Universitat Pompeu Fabra, va ser consellera d’Educació i de Hisenda als últims mandats del PSC, de 2003 a 2011 i per a l’entrevista, distesa, ens rep al seu despatx de Sants.
Quina és la seva valoració de la gestió del nou govern?
Penso que ha estat un any molt complicat. A l’Ajuntament de Barcelona s’estan reflectint els nous escenaris polítics tant a la Generalitat com a l’Estat. El sistema polític estava pensat per a dos partits forts i un altre frontissa i ara tenim set partits polítics al Consell Municipal. Qualsevol consens és complicat. A més hi ha un govern en minoria, d’11 regidors sobre 41 i sense experiència prèvia, quan l’Ajuntament és una institució ‘important’ per a gestionar.
Es va notar la falta d’experiència al nou govern?
Jo creo que ells mateixos van ser conscients de que el funcionament, les qüestions burocràtiques, en el millor sentit de la paraula son complexes. També crec que han après coses molt ràpid. Ha estat un any difícil sobre tot per l’adaptació, la falta de majoria clara i perquè les eleccions a nivell autonòmic i a nivell espanyol crisparen l’ambient.
Vostè continua sent la Presidenta del Consell de Sants Montjuïc, quina és la seva valoració de la gestió del districte? Al districte hi
ha un procés d’adaptació de les entitats més clàssiques a aquest nou govern i d’aquest govern a les entitats més clàssiques. BEC venia més de la reivindicació i els ha costat una mica situar-se del costat del govern. D’altre banda, el mateix Jaume Asens va arribar a confessar que no coneixia suficient la realitat de la política municipal de proximitat, als districtes. Sants és un districte que té un moviment d’entitats, comercial i associatiu molt ric i estan acostumats a tenir més presencia dels òrgans de govern.
Què es planteja el PSC per recuperar vots en barris que tradicionalment li votaven i ara voten a BEC, com La Marina, per exemple?
El que plantegem és al nostre programa electoral. Els nostres objectius són generar riquesa i activitat econòmica perquè hi hagi més ocupació i treball. La Marina és un clar exemple on l’atur segueix sent un llast. I després, lluitar contra les desigualtats. Això significa donar més ajudes socials i fer més en educació.
A Barcelona les opcions polítiques sempre han estat diverses, però l’espectre de l’esquerra està ara més dividit? Com ho analitzen des del PSC?
És cert que a Catalunya l’eix dreta-esquerra està absolutament distorsionat pel tema de la independència, que a més s’ha barrejat amb el tema de la crisi econòmica i missatges simplistes han portat a una polarització. S’hi suma l’eix independentista i no independentista i nosaltres estem en el mig perquè defensem una Espanya federal i plural. Però aquest és un discurs més difícil de transmetre. En la disjuntiva, el discurs conciliador, que és el nostre i que busca articular una nova relació entre Catalunya i Espanya és el que més sofreix. Tant per a unionistes com para independentistes és necessari fer-ho desaparèixer.
Al marge, també cal reconèixer que hem tingut errors polítics en altres àmbits. Al 2010 quan el president Zapatero va decidir aplicar les retallades imposades per Europa, va suposar renunciar a tots els principis que com a esquerra havíem mantingut des de feia moltíssim temps. Passar d’una política bàsicament d’esquerres a unes polítiques de dreta que van entrar en clara contradicció, i les contradiccions i la falta de coherència en política es paguen. Nosaltres estem pagant-ho.
Quins són els punts que prioritzaran en la gestió, fruit del pacte amb BEC?
Ha estat un pacte de coalició, que vol dir que ens hem coresponsabilitzat pràcticament de totes les àrees de govern. Considerem que cal donar major impuls a l’àmbit econòmic, a la emprenedoria i intentar buscar més inversió d’empreses estrangeres.
BEC està molt preocupada per l’economia social, cooperatives i altres tipus d’organització que són molt importants, però creiem que també cal treballar per una economia més tradicional. Des del punt de vista d’urbanisme estem intentant veure com resolem el conflicte de les terrasses. És una ordenança que va aprovar convergència i que no la va aplicar. Però que sembla que no li agrada a ningú perquè la mateixa convergència i el PP van a actes en contra de l’ordenança que van aprovar. BEC també està aplicant-la però no acaba de veure com va i hem de generar nous consensos.
Heu estat crítics amb la moratòria hotelera?
És necessari aprovar el Pla Especial Urbanístic d’Apartaments o Allotjaments Turístics (PEUAT). Per aprovar aquesta ordenació especial es va establir temporalment la moratòria d’allotjaments. Ens hem mostrat crítics respecte a aquesta suspensió perquè enteníem que era massa generalitzada i indiscriminada. Hi ha zones de la ciutat que sí que s’hauria d’haver produït, però paralitzar residències d’estudiants a Nou Barris o a Pedralbes no té massa sentit.
L’impacte de la riquesa que genera el turisme no arriba tots. La Marina és un exemple. Es plantegen alguna cosa sobre aquest tema des de comerç?
Ara estem realitzant un nou Pla Estratègic de Turisme. Una de les estratègies que ja estava present en l’anterior però que no es va acabar de desenvolupar va ser intentar fer arribar el turisme als barris. Plantejar estratègies de rutes i diferents maneres de fer-ho. Tots els barris tenen coses que oferir, encara que no sigui la Sagrada Família. L’objectiu és que hi hagi redistribució.
Vostè porta comerç i mercats. El petit comerciant segueix asfixiat i a La Marina ho sofreixen doble per la falta de dinamisme que comentàvem?
Encara no m’he reunit amb els comerciants de la Marina, però em consta que hi ha hagut esforços per intentar unir-se i de moment no han tirat endavant. Una de les línies que tindrà més força serà el foment a l’associacionisme del petit comerç, el de proximitat. Tenim recursos per ajudar-los, farem planificació i posarem tots els dinamitzadors que puguem. Hi ha tot un seguit de valors que van lligats al comerç i a la Marina no ens podem permetre que el comerç segueixi desunit.
Els comerciants, al costat d’altres organitzacions veïnals recolzen la idea d’un passeig tipus boulevard a la Zona Franca, pensen que dinamitzaria el comerç al barri? Com ho veu vostè?
Qualsevol idea pot ser estudiada i analitzada però és molt important generar un mínim de consensos, associacions i de xarxa perquè tan bon punt s’analitzin en conjunt amb els professionals, tenim els tècnics en l’àmbit del comerç i hi ha gent especialitzada que sap com dinamitzar i com alinear totes aquestes propostes de manera que siguin realment útils i fructíferes. Els plans poden ser una oportunitat per posar-se d’acord i mirar una mica més enllà de cosetes petites i problemes concrets.
Per acabar… la gent reclama més presència de totes les autoritats al barri, hi serà sovint per La Marina vostè?
Intentem ser-hi el màxim possible perquè per a nosaltres és un barri molt important. Aviat començarem a ressorgir com a PSC i a estar més mobilitzats. És cert que per moltes coses que han passat estem més callats, però anem ressorgirem per volar, metafòricament parlant. (Somriu entusiasta)
