El territori organitzat entorn de l'actual passeig de la Zona Franca havia estat un espai predominantment agrícola, que rebia la denominació de la Marina de Sants. La inauguració del canal de la Infanta, l'any 1819, va significar la substitució dels conreus de secà pels de regadiu i la concentració de la majoria de terres en mans de grans societats. A finals del segle XVIII s’hi havien iniciat les activitats industrials amb l’aparició dels primers prats d’indianes, atrets per les grans extensions de terreny i la disponibilitat d'aigua que oferia la zona. Posteriorment, la prohibició, l'any 1846, d'instal·lar fàbriques a l'interior de la ciutat va afavorir que s'implantessin en terrenys perifèrics com els de La Marina.
Així, a principis del segle XX, les hortes, els camps, les masies i el barri de pescadors de Can Tunis van anar deixant pas al port, a la indústria i als diferents nuclis urbans. El passeig de la Zona Franca és avui la via principal del barri, i relliga tot un mosaic de barriades, la majoria d'elles molt petites, nascudes en diferents èpoques i circumstàncies (Port, Can Clos, Polvorí, Ferrocarrils Catalans, Sant Cristòfol, Estrelles Altes, La Vinya, Plus Ultra…).
