La decisió de la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) d’obrir un nou Centre d’Atenció Immediata (CAI) per menors estrangers no acompanyats (“menas”) al barri de La Marina no ha agradat als veïns i veïnes. El tema és delicat en un moment en què triomfen discursos populistes i excloents. Ningú dubte, i les xarxes ho demostren, que n’hi ha racisme present, i molt! a tot arreu. Però en aquest cas, simplificar la protesta només al racisme és un error. Cal anar més enllà i eixamplar la mirada.
No falta raó al veïnat de fer un reclam d’atenció i de Té raons el veïnat per cridar l’atenció i reivindicar-se com a subjecte de decisió actiu davant una administració sorda, arrogant e, ineficient i amb una mirada si més no classista en la distribució de molts projectes a la ciutat. Perquè no és paradoxal que les apostes culturals, urbanístiques i d’altres de major envergadura gairebé mai arribin als nostres barris. En canvi els de més complexitat o el que directament tenen repercussions negatives es destinen sempre als mateixos llocs. Per contra, serveis bàsic com el metro, – senyors/es-! o la reivindicada necessitat d’una residència pública per a gent gran triguin tant.
En el cas dels “menas” segur que la conclusió tampoc és tant senzilla com dir “No al centre”, però cal anar amb compte i generar consensos i propostes que incloguin la mirada del veïnat i el facin part. Del contrari es contribueix a l’abonament del sentiment de greuge i abandó que es pateix històricament. Si no s’actua amb responsabilitat i justícia social aquest sentiment pot derivar en un caldo de cultiu que resulti negatiu i poc favorables per a tothom.
Resultats eleccions 26M
A l’hora d’analitzar els resultats d’aquestes eleccions municipals cal tenir en compte que no només han suposat un examen a la gestió del govern municipal liderat per l’Ada Colau dels darrers 4 anys. També han intervingut, d’una banda, l’auge socialista propiciat per la popularitat d’un Govern d’Espanya presidit per pel Pedro Sánchez, i de l’altra, la crisi oberta nacional que quasi gairebé tots els partits han intentat aprofitar, tant en clau independentista com contrària. Factors tan complexos com aquests també condicionaran els pactes postelectorals.
