La convulsió política i social que viu aquests dies Catalunya i que ha arribat als nostres barris ha sacsejat la societat després d’anys de manca de diàleg entre parts enfrontades que s’han anat alimentant en la confrontació social i en el xoc de legitimitats que han convertit el Primer d’Octubre en un punt d’inflexió que hauria de fer reflexionar a la ciutadania i, especialment, als nostres representants polítics.
Al llarg de la seva història, LA MARINA ha estat del costat dels veïns i veïnes del barri en totes les reivindicacions de caràcter social i ciutadà. I aquesta, n’és una. Formem part activa dels corrents transformadors, fem de mediadors quan se’ns requereix i procurem contribuir a un diàleg plural i constant sobre tota mena de problemàtiques; des de les retallades socials a la manca de connexions en transport públic passant per l’estat de salut dels col·lectius més desfavorits o les conseqüències de la crisi econòmica, que a la Marina han deixat massa famílies sense llar i a part del nostre veïnat sense feina o amb contractes precaris.
La crispació política protagonitzada pels governs de Madrid i Barcelona ha tingut una presència constant en els mitjans de comunicació tot tapant casos de corrupció i legítimes demandes socials de tota mena de col·lectius. Aquesta crispació s’ha traslladat als barris i ha viscut en aquest 1-O un punt de violència que mai s’hauria d’haver esdevingut.
Considerem que la responsabilitat de la manca diàleg és de tots els agents polítics que estan presents a les nostres institucions, líders que no han reconegut tot sovint la realitat ni han tingut empatia cap a les legítimes i mútues posicions que, en democràcia, han de ser escoltades. Els matisos haurien de ser a partir d’ara els protagonistes, juntament amb el diàleg. No podem continuar a la brega per tal de demostrar que un front guanya i l’altre perd, perquè els qui perdem som els ciutadans. LA MARINA condemna amb fermesa la violència viscuda aquests dies, com ho ha fet en el passat durant les actuacions policials contra el moviment 15-M, la ocupació del Parlament o les vagues generals. Contraposem aquesta violència a la concòrdia i el necessari intercanvi de concessions que uns i altres hauran de fer per trobar punts en comú que legitimin les properes passes a seguir, lluny de les interpretacions interessades de la Llei i la realitat que es viu als carrers.
