Potser enguany no celebrarem el Dia Internacional de la Dona Treballadora, perquè hi ha forces poderoses que volen assetjar-lo i escarnir-lo tant com puguin. Els polítics i avui sobre tot les polítiques tornaran a escalfar la veu davant del primer micròfon que se’ls hi engalti, omplint-se la cavitat bucal de sensacional buidor.
Ciutadans ens ha acostumat a confondre igualtat amb llibertat, i aquesta amb lluita lliure. El Partit Popular no sap què fer-ne, del feminisme, i llença l’aigua de banyar el nen amb el nen a dins del cossi. I Vox només està per repartir les hòsties que li sobren. En drets humans, les dretes perden oli a cada pistonada. Vegem-ne ara un breu mostrari, del bo i millor de cada caverna.
La Muntapollastres, la Ganyotes i la Midons: espectacle de carrer per a tots els gustos, avui!
Davant de la convocatòria de la primera vaga feminista i de consum a Espanya, el 2018, l’Arrimadas es veié en l’obligació de fer “la feminista”, però liberal i assenyada. Rebutjà la vaga perquè el feminisme no és cap separatisme de les dones, mentre demanava al Gobierno més ajuts familiars i maternals. Es veu que la lluita col·lectiva per una causa comuna no uneix prou. Que som individus lliures per fer el ridícul (cridant sense èxit cadascú del seu liberal racó), però no ho som, de lliures, per a associar-nos i organitzar-nos. Que és millor pidolar engrunes, amb total llibertat i sempre per compte propi… i alhora desmobilitzar-nos de braços plegats. Però si els separatismes fan volar coloms, la Muntapollastres ens vol encolomar un Glovo a cadascú per fer el rider. Feminisme estrafet.
L’any següent, 2019, va reclamar un feminisme inclusiu on cap tothom (també els drets LGTBI) mentre la policia la separava i la protegia de les manifestants de tots els gèneres que li cridaven “nosotras hemos venido, no nos han traído”, o “vuestro feminismo no nos representa”… Aleshores, VOX ja s’havia fet un lloc al Parlament andalús però no va considerar oportú participar a cap acte…
Ja l’any passat, el 2020, l’Arrimadas es mostrava “molt orgullosa de ser dona en un dels millors països del món per ser-ho”, sense explicar d’on treia cap aquesta abrandada bajanada. Simplement, cadascú se sent d’allò seu. I va homenatjar l’insigne feminista EmePuntoRajoy en aquesta declaració per a no oblidar: “El feminisme és llibertat i la llibertat és igualtat, i per a aconseguir-la hem de continuar lluitant amb llibertat” (El País, 7 de març)
És a dir, la lluita és lliure perquè per muntar pollastres no calen regles que la lliguin de mans ni peus.
Arriba aquest 2021, segon any de la pandèmia, i Ciutadana Muntapollastres només estarà present als actes institucionals, però no es manifestarà de cap manera pel risc de contagi que comporta, tot i les mesures de seguretat que els comuns dels mortals dominem a hores d’ara.
Ella s’ho permet perquè no troba competència per manifestar-s’hi,,,
Per la popular Cuca Gamarra, ningú no demana les mobilitzacions, mentre la presidenta madrilenya Ayuso s’embosca i no pensa d’anar enlloc on la presència sigui obligatòria (: es quedarà als bars i no trepitjarà el despatx). Aquí es veu que a liberals no hi ha qui les guanyi… amb permís de VOX, que s’hi està fent un cosset.
Vet aquí un gest de La populista Ganyotes, abans de tirar cap a la muntanya amb el ramat.
El partit més-enllà-que-se-surt també treu el seu costat més femení sota el bigoti per ficar-hi cullerada. Les dones-de-debò que hi voletegen defensen el dret de manifestació, és clar, tot i que no hi anirien pas a la del 8M ni que la convoquessin. Vade retro!
I ara diuen que si la convocatòria de l’any passat va propagar la pandèmia per tota Espanya… la mateixa propagació a la qual van contribuir en contraprogramar a Vistalegre la “bogeria” del feminisme.
Diuen també que “la veritable igualtat és educar en el respecte entre homes i dones, no adoctrinar en la desigualtat”. Doncs jo els recordo que portem milers d’anys adoctrinant dones mares, dones esposes i dones filles en el masclisme, i que els homes masclistes continuen matant-les. N’estem fins als mugrons de mamífers que tothom tenim.
Ara els feixistes del més-enllà-que… embogeixen per declarar inaugurat… un nou pantà!: el 8M Dia Nacional de les Víctimes del Coronavirus.
La pandèmia vírica és dolorosa i punyent, però anecdòtica si la comparem amb la categoria Masclisme, que mai no acaba de marxar ni amb lleixiu.
Portem segles victimitzant les dones i ara que les recordem un dia a l’any (per millor oblidar-nos-en la resta dels dies), hem de mirar cap a un altre costat… Sí senyor, això és de valents! Si no t’agrada el que sents, primer li canvies el nom i després embogeixes definitivament per continuar abusant, maltractant i assassinant persones.
Per celebrar avui el Dia Internacional de la Dona Treballadora (amb dret de tota vaga que li vagui), diré que continuarà sent la diada de la gent humana, sana i empàtica amb els drets humans.
Rubén Cruz
