Aprofitant la finestra oberta que ens ofereix el diari La Marina per poder expressar les nostres opinions sobre tot allò que considerem útil per un barri millor, avui jo vull opinar (ja que les opinions són lliures, però els fets són sagrats), sobre els consells de barri que de tant en tant, les persones escollides per tots nosaltres, venen i ens expliquen les coses que ells creuen que ens interessen, com a veïnes i veïns del barri i això és d’agrair.
Si som uns 30.000 habitants, com és que només a un petit grup de persones els interessa aquesta trobada?
Em dóna d’impressió que només serveixen per omplir l’expedient, per dir que estan oberts i els ciutadans participen en les discussions i projectes per fer-nos la vida millor. Hi he vist que algunes de les reivindicacions són endèmiques perquè consell rere consell surten en el torn de paraules i se sent dir a la persona que ho exposa “això ja porto reclamant-lo des de fa quatre mesos”….
La llista de reivindicacions és llarga, però una de les més antigues és el Guàrdia Urbana de proximitat caminant pels nostres carrers, per complir amb la seva funció d’agent per la convivència ciutadana, en totes les seves competències.
Ja sé que aquest és un barri en constat creixement i població molt diversa, si fem nostra la dita que “només la cultura fa lliures els pobles” també ens caldria exigir a les institucions més presència d’activitats culturals com per exemple teatre, concerts i conferències.
Que els nostres representants vinguin al barri amb alegria, no els eximeix què han de portar els deures fets, doncs encara que una mica oblidadissos sí que són. Tenim molt present les lluites obreres per les vivendes de Can Tunis, la via del tren, les escombraries i d’altres, no ens costaria gaire treure la pols al record, i reclamar tot allò que sincerament ens mereixem, com a ciutadans de la Gran Ciutat que es Barcelona.
Antoni Ayala
