M’agradaria comentar una notícia que crec que explicaria el perquè a finals de juny cal treure la senyera multicolor de casa. És cert que sota la parafernalia festiva i sota de les immenses imatges que la premsa d’aquest i de molts altres països intenten vendre al món LGBT de promiscuïtat absoluta , s’amaga el motiu real que ens motiva a sortir al carrer.
No et demano, apreciat lector, que estiguis a favor o en contra de la gent que sent una diferent estimació per gent del mateix sexe o dels dos. Només et demano una certa reflexió, senzilla i útil.
Rússia s’ha sumat a la promoció de lleis a favor de la homofòbia, de privar-los el dret fonamental del dret internacional que és el dret a la vida digne. Actualment hi han 56 països en que reconèixer que ets gai o que algú et denunciï de ser-ho et pot costar la llibertat i en set la vida.
Rússia reobre el tema donant via lliure a que els teus veïns et denunciïn i sense caldre proves, prohibint-los la donació de sang i tot això davant de la pasivitat policial per les diferents promocions d’alguns grups radicals que torturen – en el sentit literal del mot – a joves i adolescents gais.
Espanya va legalitzar el matrimoni homosexual al 2005 per una proposta de campanya del govern de Zapatero, no entraré en la discussió de si és o no aquest terme el més adequat, sincerament aquest país té molts altres problemes i de més grosos.
El que pretenc descriure aquest cop, amic/ga, és que no tot es tan fàcil i dir que en l’època que vivim això ja no és un problema és una mentida. Aquest col·lectiu, com t’he descrit, segueix estan perseguit, amenaçat i són víctimes de la ira del que la societat moderna diu “valors familiars”.
Si la seva culpa és estimar on està el problema?
