En el barri de la Marina, tenim l’HONOR (així, en majúscules) de tenir una plaça que es diu “Plaça de l’Orgull”. Una plaça amb bancs pintats amb la bandera multicolor i la bandera de la comunitat trans (rosa, celeste i blanca en honor a les identitats femenines, masculines i no binàries). Aquestes banderes no són un simple accessori, sinó una manera simbòlica d’expressar que allà on es posen són espais segurs per a totis nosaltris.
Poc temps després de la inauguració, passejant per la plaça, observo amb sorpresa que un dels bancs ha estat vandalitzat amb pintades que resen: ser dona no és un sentiment, les infàncies trans són els pares o RADFEM. Tot signat amb el símbol ♀, que representa la lluita feminista i de les dones. I encara que les pintades també són un reflex d’una opinió, no vaig poder evitar sentir-me trista i alhora ple de ràbia perquè aquesta mostra d’odi vingués d’un sector que es considera així mateix feminista.
Cal visibilitzar que des que la comunitat trans va començar a adquirir drets, les onades de violència (especialment contra les dones trans) s’han intensificat, alineant-se els discursos de l’extrema dreta amb els de les antitrans. Les formes en les quals es manifesta la violència són: invisibilització, qüestionament i estigmatització.
Intentar contraposar les idees feministes i les de la lluita trans és un error de base. Com deia Brigitte Vasallo, “que dues idees no siguin les mateixes no vol dir que siguin oposades”. I és d’aquesta manera com el feixisme inocula el pensament únic i confrontacional.
L’esperança va tornar a envair-me quan vaig pensar que la iniciativa d’anomenar a aquest espai Plaça de L’Orgull va vindre per part de la Taula de Dones de la Marina i m’omple d’orgull pensar que les feministes no són l’enemic de la nostra comunitat sinó part d’ella.
Som, estem i continuarem estant.
Enrique Llacer
_________________________________
Seguiu-nos a El Color Morado del Arcoiris, els dilluns a les 18 hores a La Marina FM (102.5) @moradoarcoiris
