Salut Mental
Són moltes les estadístiques i els números que ens estan alertant sobre l’altre epidèmia silenciosa: la de la salut mental. I és que a la pressió quotidiana per la crisi que ja arrossegàvem s’han sumat els efectes de la recent pandèmia i la guerra. Un còctel que ens posa dels nervis a tothom.
Els especialistes diuen, i cada vegada són més els que en parlen en veu alta, que cal canviar una mica el ritme de vida que portem; qüestió gens fàcil perquè per a la majoria de la població aquesta no és una opció: els joves dediquen més de la meitat del seu salari a pagar lloguers, els sous han pujat un no-res i la inflació no s’atura. A més, la incertesa contribueix a què l’economia productiva, la que en veritat genera feina, s’alenteixi.
Això no obstant, les persones haurem d’aprendre a conviure amb un escenari marcat per la incertesa i la manca de perspectiva de futur, tal com estàvem acostumats a imaginar-lo. Un desafiament personal i col·lectiu que ens retrata com una societat hipertecnificada i hiperconnectada, però ben poc preparada per respondre als nostres reptes. A manca de polítiques públiques que donin respostes al conjunt, caldrà exigir-les, ressituar les nostres prioritats; canviar esquemes socials i treballar des d’on som i a consciència, en l’esforç de reconèixer altres formes de viure que no buidin de significat el dia a dia.
Victòria de Lula da Silva al Brasil
Diuen que la història no es repeteix, però que rima. I és que el gir copernicà que ha viscut Brasil dona per molt. Finalitzada la primera presidència de Lula, al 2010, la candidata del mateix Partit dels Treballadors va guanyar les eleccions, i encara va repetir victòria al 2014. Les grans corporacions mediàtiques, empresarials i financeres van maniobrar fins a destituir la presidenta Dilma Rousseff, el 2016, acusant-la de delictes comptables que just al setembre del 2022 el Ministeri Públic Federal (la Fiscalia brasilera) ha arxivat. I per evitar que el candidat Lula es tornés a presentar al 2018, les grans corporacions van contribuir a l’empresonament del líder del PT amb un procés plegat d’irregularitats –entre més, la manca de competència del jutge sentenciador—, procés que ha estat anul·lat pel Tribunal Suprem al març del 2021. A les eleccions del 2018, aquestes corporacions van apostar pel Jair Bolsonaro, que va ser escollit president. Ara, el mateix establishment ha fet costat a l’ex-treballador metal·lúrgic, en un gir de 180 graus. Al Brasil —i no només, sinó arreu—, la classe empresarial juga fort en política.
Això en part ha frenat la temptació bolsonarista de replicar Donald Trump desconeixent els resultats de les urnes i desestabilitzant la democràcia.
Govern de la Generalitat
El canvi de govern a la Generalitat tanca un cicle. Democràticament era necessari i que el pols electoral que mantenen Junts per Calunya i ERC en l’espai independentista no paralitzés la gestió de govern ja que necessitem avançar en preocupacions com la política industrial, mediambiental, sanitària…
Són matèries que reclamen l’atenció i els esforços de l’administració catalana atesa la gravetat i la sensibilitat de la situació. És fonamental que la cosa pública estigui centrada en l’atenció de tots els sectors i col·lectius.
Al president Pere Aragonès se li acumula la feina i se li escurça el temps; és hora de mostrar el múscul de la gestió i desplegar l’aposta de govern que no ha arribat a materialitzar-se. Caldrà veure si Esquerra és capaç d’articular la resposta política, social i econòmica que tant necessitem, però cal deixar que el partit sortit de la dinàmica política faci feina. Temps hi haurà per tornar a les trinxeres partidistes i avalar o reprovar l’acció de govern.
