Per Rubén Cruz
Primer, el pobre CNI no pot defensar-se d’acusacions d’espionatge, perquè és com un innocent que per llei no pot parlar d’allò de què l’acusen. És clars que innocent no pot ser-ho, d’espionatge, la seva feina, però se li vol impune.
Després, aquí tens els tribunals de justícia per demandar el CNI, però vigila de què l’acuses no sigui que en surtis escaldat. És evident que, de proves, el CNI les té totes, i que acusar-lo és missió impossible.
Avui Diada de Montserrat, la patrona de Catalunya, finalment la ministra de Defensa, senyora Margarita Robles, ens ha preguntat a tothom a la cara (cosa que finalment li agraeixo) en seu parlamentària què ha de fer un Estat (i un govern) amb qui algú li ha declarat la independència. És obvi que escopir-lo, empaitar-lo i, com a poc, espiar-lo, un mal menor, oi?
la patrona de Catalunya
Això li ha preguntat als nostres 23 representants dels partits independentistes al Congreso, i cap dels 23 li ha respost obertament a una pregunta tan directa: el que un estat democràtic i de dret ha de fer-hi és convocar el referèndum que demanava una part important de la societat civil catalana.
Trobo que és certa la dita que contra Franco se vivia mejor. I tant que sí, perquè aleshores teníem clar qui era el dictador, la mena de règim, la seva ideologia i la seva política repressiva.
Avui tenim un règim autoritari formalment democràtic al que ara com ara no podem trobar un responsable, perquè va més enllà del rei, que és tan sols la clau de volta, la pedra que tanca i fa que no caigui l’arc.
No, la dimissió de la senyora ministra no és que sigui poca cosa, és que no ens alimenten les molles. Ni amb vi negre.
