Com cada any tornen a sorgir els eterns debats de sempre, el més clàssic, el de si hem de celebrar la castanyada o el Halloween per Tots Sants. N’hi ha uns quants que els hi surt la vena més tradicional hi diuen que a Catalunya s’ha de fer la castanyada perquè així ho dicta la tradició. I bé, fins a cert punt això és cert, però de debò creieu que la castanyada actual s’assembla al que representava en un origen aquesta festivitat?
Per començar, situem-nos. En el nostre cas, les arrels de la tradició les trobem en els nostres avantpassats, fins i tot, els romans. Cada any celebraven, al febrer, la Parentalia, una trobada en honor dels seus difunts, els portaven flors i ofrenes de menjar. Al maig, la Lemúria, que servia per fer fora de les cases els esperits inquiets dels morts, i ho remataven amb el Papa Bonifaci IV, que va adaptar el Temple romà del Panteó com a espai consagrat a la Verge i a tots els Màrtirs. Totes elles, van donar com a resultat, la festa de Tots Sants!
Però, creieu que actualment enfoquem la castanyada en l’ honra dels morts? No és el cas de la meva generació. I menys de la canalla, que, embadalida per la història d’una velleta que ven castanyes, es deixa portar per l’alegria de menjar i preparar panellets, castanyes o moniatos.
Personalment, tinc sensacions oposades, i no acabo de decantar-me. Per una banda, crec que la castanyada és una de les festes més nostrades, però per l’altra, la trobo bastant avorrida. La castanyera, una senyora gran vestida amb una bata i un mocador al cap, que ven castanyes i moniatos que, si no són acabats de fer, no ens enganyem, no valen res, i uns panellets, boníssims, però que o te’ls fas a casa o són inabastables per a la majoria de gent jove. Per contra, el Halloween és gresca, disfresses, ensurts, festa… i, amb sort, agafes una bona castanya!
És una tria complicada. El seny i la rauxa de tota la vida, vaja. Una part de tu vol mantenir aquesta tradició i l’altra vol sortir amb la colla a fer el sòmines pels carrers. La majoria sense saber que la festa era, en origen, un recurs per gestionar la por als morts. Por a què, a què els que ja no hi són puguin retornar com esperits malignes… a si hi ha quelcom després de la mort, si és que hi ha res?
Ara per ara, no toca pensar en tot això, però hi ha un parell de coses que tinc clares. Catalans, catalanes: Escolteu-me amb atenció. És cert que la castanyada és una festa tradicional, però, si l’objectiu és evitar que Halloween s’acabi engolint tots els panellets i ens robi la festa, ens hem de reinventar. Als joves, per norma general, ens agrada la disbauxa, i si molts sortim de festa disfressats, no és perquè no ens sentim representats amb les tradicions de casa nostra, ni de bon tros!
Així que pregunto, no podríem implementar en la tradició de la castanyada un element més modern? És preciós mirar enrere i veure com els nostres avantpassats van iniciar unes festes que continuen sent essencials en la nostra cultura, però també cal adaptar les tradicions a l’època en què estem vivint. Mentre això no passi, jo, i molts joves de Catalunya, ens veurem obligats a desdoblar-nos per poder gaudir d’ambdues festes: del caliu de la família i les castanyes, i de la diversió dels amics. I, mentre esperem, seguirem menjant els panellets ben freds en tornar de festa.
