Pel Rubén Cruz
Diuen que després del sarau ve la calma, especialment si s’ha decidit ajornar-lo fins d’aquí cinc anys, si l’Autoritat ho permet i el vent bufa de cua…
Com que no ens acabem de creure aquest final de la sarsuela, amb amors no correspostos i gelosia encreuada, hem decidit participar a la manifestació convocada ara fa un mes per avui, 19 de setembre.
Entre dotze del migdia i dues de la tarda, gent diversa ens hem aplegat al carrer Tarragona, de Barcelona. Famílies amb nens que són el futur de tots nosaltres, el futur que no volem fotut per Catalunya. L’actuació de Macaco ha posat fi a la manifestació.
Salvarem els mots estalviant-nos-els, per recordar gràficament les raons que ens hi han portat fins aquí:
Volem més trens, i menys avions
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Més avions, menys vida.
Més vida, menys avions
Veí nou al barri: un blauet comú nia ara a la Gran Via. Que sigui per molts anys!
Més menjar, menys volar
El creixement infinit és el penyassegat. Com a rebels sense causa, llençats a tot estrep cap al No-res.
El totxo és el bacteri oportunista d’aquesta infecció capitalista, que empeny cap al buit: “No podem respirar diners”
I moltes banderes de tots colors, llevat d’estelades, que estaven a la venda en alguna parada, però no voleiaven. Jo era un dels pocs assistents amb la samarreta de l’11 de setembre.
Us deixo amb un tall del vídeo que ha donat entrada al programa FAQS d’anit a TV3, una entrevista breu al monologuista i entusiasta de la natura Godai Garcia, a qui dec el títol.
