Que estem en paus?

Narges Mohammadi, activista iraniana pels drets humans, inicia avui una nova vaga de fam, el dia que li atorguen a Oslo el premi Nobel de la Pau, 2023.

Pel Rubén Cruz

La Narges Mohammadi havia de recollir avui el seu premi a Oslo. El Nobel de la Pau. A una dona iraniana i musulmana. En reconeixement al seu activisme pels drets humans, que són els nostres drets: per la igualtat d’homes i dones, i contra la pena de mort, la tortura i la violència sexual a presoners polítics, especialment les dones.

Declaració Universal dels Drets Humans, 10 de desembre del 1948

Això passa avui, el Dia Internacional dels Drets Humans. Com ha passat ahir i continuarà passant demà, em temo.

Avui fa 75 anys que es va aprovar a París la Declaració Universal dels Drets Humans, el document traduït a més llengües del món. En 1967 es va desplegar amb dos Pactes internacionals, el de Drets Civils i Polítics, i el de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Van fent via, contra poderosos interessos.

Tanmateix, sembla que els nostres drets són febles, que els poderosos de la Terra no els donen valor en tant que som molts –la immensa majoria— i massa exposats als interessos de la minoria que ells representen. A les amenaces de tota la vida fetes cruel realitat –genocidis i violència— s’afegeixen l’actual onada de populisme d’extrema dreta, que no mata però intoxica les ments i les deshumanitza insensibilitzant-nos davant l’abús i l’horror. ¡Viva la Muerte!, criden sempre els salvatges que la hi desitgen… als altres.

Conèixer avui la Narges i pensar-hi un instant és un antídot contra tots els feixismes: els fantasmals –que remenen el llençol blanc foradat mentre udolen— i els reals que manifassegen les institucions com més va amb més soroll de cadenes. ¡Vivan las caenas!, un altre clàssic del repertori tradicional.

Un dia com aquest ha estat l’escollit per crear una Plataforma per la Defensa de la Memòria Democràtica de les Illes Balears, amenaçada pel feixisme institucionalitzat. Que és bo perquè el poble l’ha votat? Millor serà perquè el poble se’n sabrà desfer, bo i rectificant com el savi.

Tant de bo mai no calgui ser vigilants de les nostres institucions, democràticament desintoxicades.

Fem les paus amb els homes i dones de bona voluntat!

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.