Quinzena i última etapa de #LaTravessa, pel Rubén Cruz.
Ens acomiadem de la travessa fent-ne l’última etapa per la comarca de la Terra Alta, que en rep el nom per les serralades que la recorren i avui formen el Parc Natural dels Ports.
A la vila hi ha pedreres d’argiles refractàries, la matèria primera de les quals s’envia a Barcelona, Valencia i Terrassa per produir-hi ceràmiques resistents a altes temperatures, com ara maons per aïllar forns i calderes, a més de rajoles per la construcció.
Ara també s’entén la activitat turística amb la natura i l’aire lliure com a principal atractiu.
Tanmateix, és un municipi bàsicament agrari, tot i haver recuperat la tradició d’elaborar licor d’aiguardent, motiu suficient per celebrar la Festa de l’Aiguardent a l’octubre. Ara ja ho sabem: Terres de l’Ebre són terres de fussines.
Que Prat de Comte pateix de despoblament ens ho recorda la crida a la vinguda de noves famílies que hi fa l’ajuntament, per mirar de revifar el poble. Desig que compartim en la distància…
El punt de partida és una estació de l’antiga línia de ferrocarril de la Vall de Zafan, reconvertida en Via Verda entre La Puebla de Híjar, a l’Aragó, i Tortosa, al Baix Ebre, al llarg de 110 km. El tram que transcorre per la Terra Alta en té només 24 de recorregut, i unes vegades voreja i unes altres travessa per túnel els encontorns de la Serra de Pàndols, entre engorjats de les muntanyes, oliveres i camins arrecerats i solitaris.
La línia era coneguda com del Sarmentero perquè travessava el Baix Aragó plantat de vinya. Els trams catalans de la línia els van construir els presoners republicans i van jugar un paper important durant la Batalla de l’Ebre, de la que demà dia 25 de juliol, Diada de Sant Jaume, farà 83 anys que va començar.
Tots tres trams de la Via Verda es poden recórrer a peu, en bicicleta o a cavall, gràcies als túnels excavats a la muntanya.
Al tram de la Terra Alta i als camins que uneixen els municipis, hi trobarem una cinquantena d’escultures del projecte Art al Ras, impulsat pel Jesús Pedrola i la corberana Associació Cultural Zero mig partit pel Mig.
Després de quatre hores de camí arribem a destinació.
El Jordi Turull i els companys de travessa han estat rebuts per les autoritats locals, com de costum, avui a la plaça davant l’Ajuntament renaixentista d’ampla porxada. Missió cumplida, no en volem saber més.
Havíem començat la travessa fa 15 dies a Port Bou, ciutat amb una estació internacional de ferrocarril que desplaça mercaderies però, sobre tot i més important, mou persones cap al seu destí vital, mentre fecunden el món amb llurs idees. A Port Bou hi havia arribat el filòsof jueu Walter Benjamin perseguit pels nazis, els mateixos que van entregar el president Companys a Franco i van voler regraciar-se amb el país trepitjant la ‘Muntanya Sagrada’ de Montserrat. El mateix Franco que va rebel·lar-se contra la República i va torturar Espanya en una guerra contra el ‘separatisme’ (per allò tan actual de “d’una guerra se’n surt, però de la independència de Catalunya…”, que deia en Margallo). La mateixa Espanya que en terra catalana i arreu portava un segle perseguint liberals per avançats, federals, republicans i sectaris, a mans dels carlins i facciosos, conservadors naturals dels dogmes de les essències pàtries. Roda el món, i hem tornat al Born.
Al final de la corda que uneix els punts d’aquesta travessa trobem un recordatori dels orígens: una via de ferrocarril, desballestada però suggeridora del rail pel qual venim i del no-res pel qual marxem cap a la geologia.
I com diuen murcians com el Jordi Cuixart, Olivica comía, huesecico al suelo.
Ens acomiadem amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que des de Tortosa i amb l’Esbart Reus Dansa ens canten i ballen amb tota la gràcia del món la jota de les plegadores d’olives.
L’has de pujar a poc a poc,
l’escala d’aquesta vida,
l’has de pujar a poc a poc,
que si la puges de pressa
cauràs al primer escaló.
Gràcies al Jordi Turull,
i als demòcrates catalans,
gràcies al Jordi Turull
l’estigma republicà
arrosseguem amb orgull.
Fins que ho tornem a fer!
