Onzena etapa de #LaTravessa, pel Rubén Cruz
En sortir-ne, a les cames portem 218 km d’un recorregut que a Cervera abandona el camí català de Sant Jaume. En arribar-hi, n’haurem fet 242 des que vam passar pel Port de la Selva i Sant Pere de Rodes.
«És una petita població posada sobre un penyal, coronada de torres i de ruïnes del seu antic castell; per la rodalia hi ha l’antic monestir de Santa Maria del Priorat.»
Josep Pla. Guia de Catalunya. Edicions Destino, Barcelona, 1971.
Castellfollit de Riubregós pertany a l’Alta Segarra, comarca natural dins l’administrativa de l’Anoia. Va sorgir a la vora del riu Llobregós quan li feia de frontera entre el Califat de Còrdova i els comtats catalans, al segle X. Hi van construir una fortalesa al punt elevat on confluïen el camí d’Igualada a Ponts (després, el camí ral) i el camí de la sal, de Cardona i Cervera.
Al segle XI, l’església de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós fou cedida al monestir de Sant Benet de Bages perquè hi fundés un priorat. Al segle XVI, tots dos passaren a dependre del monestir de Montserrat, fins a l’exclaustració definitiva el 1835.
«Abans la carretera de Barcelona a Lleida i Madrid passa pràcticament a tocar els murs d ela ciutat de Cervera. Aquests últims anys, ha estat desviada […] i és de doldre, perquè ha allunyat la ciutat del corrent humà. Cervera hauria de ser més coneguda.
Sobre una base geogràfica que li encomana una personalitat molt característica, Cervera és troba voltada d’un paisatge dolç, una mica malenconiós, d’un paisatge de secà d’una gran delicadesa de colors i de formes.»
Josep Pla. Guia de Catalunya. Edicions Destino, Barcelona, 1971
El 1182 els residents van rebre del rei el privilegi de constituir-se en consolat per atendre els situacions comunes de la vida vilatana: el mercat i la presó, com ens mostren les figures a les mènsules sota els tres balcons de la façana de la Paeria.
El primer balcó recorda que sempre hi ha qui mira el producte, qui xerra per convèncer el client, qui es dol del risc dels negocis i qui mou a coll les mercaderies, al mercat. Al segon estan representats els cinc sentits que cal mantenir-hi desperts, i al tercer balcó apareixen la víctima d’un robatori o d’una estafa, el lladre, el veí que ha avisat l’algutzir i el carceller de la presó. El cercle es tanca davant dels nostres sentits, ja hi podem pujar de peus… No és cap viacrucis d’obligat cumpliment, sinó un recordatori per ser-ne conscients.
El 1359 rei Pere III va convocar corts catalanes a la vila de Cervera, i els paers van haver d’enllestir les obres per a l’ocasió. Tot i que ja existia un òrgan permanent per recaptar el “servei” o tribut que el rei demanava i els braços li concedien. El tribut es coneixia popularment com Drets de General o generalitats. Corrien temps de guerra amb Castella, i les grans despeses que provocava van fer que a les corts celebrades a Cervera nomenessin dotze diputats per recaptar els tributos concedits, i oïdors de comptes per controlar-ne l’administració, sota l’autoritat simbòlica del diputat eclesiàstic de més alt rang, que presidia la nova institució de la Diputació del General.
Per la festa major, entre el 1411 i el 1714 es celebrava el ball d’espases que, sense simular cap combat sinó una invitació a la festa, una colla de joves cerverins han recuperar el 2016, amb el suport etnològic d’experts i financer d’una campanya de micromecenatge.
