Cinquena etapa de #LaTravessa, pel Rubén Cruz.
L’etapa d’avui ens porta de la Garrotxa a la comarca d’Osona, acompanyats per en Josep Pla, el nostre guia en ‘mode’ text.
En el seu llibre ‘Viatge a la Catalunya Vella, De l’Empordanet a Andorra: Tardor’ Josep Pla explica, d’una manera més literària que descriptiva, la seva estada a l’hostal de Sant Esteve d’en Bas a la postguerra. Hi diu que «El pla d’en Bas és un dels paisatges agraris més equilibrats del país.»
El nom de la comarca, La Garrotxa, significa “terra aspra, pobra i de mala petja” a causa del seu relleu muntanyós i fins i tot volcànic. Però què ens en deia l’escriptor Pla, els anys 60 i 70?
«Si voleu, són dues les Garrotxes, separades per una cadena muntanyosa que divideix les fonts i les conques dels rius Llierca i Ter.
És indispensable donar una idea de la geografia del país, perquè tot aquí és geografia. Tot el territori d’aquestes valls està constituït per un sistema de muntanyes molt barrancoses, amb declivis esglaonats […] Això li encomana un aspecte de fortificació natural fantàstica i inaccessible. Aquestes valls formen un refugi segur i inexpugnable des de la Reconquesta fins a l’època de les guerres carlines del segle XIX.
[…] És una comarca remota i llunyana, d’accés difícil, perquè les comunicacions segueixen el curs del Fluvià i gairebé no hi arriben. […] La carretera Olot-Castellfollit-Besalú-Figueres n’és l’espina dorsal.
Bona part de la comarca és muntanyosa, plena de barrancades, amb precipicis abruptes i cingles que formen petites valls, ocultes i recollides, amb una vegetació boscosa que fa pensar en la frondositat vegetal suggerida per l’olotí Marià Vayreda en la novel·la ‘La punyalada‘ (1904) […] No obstant això, una visió panoràmica de la comarca palesa un espectacle desolador, a causa de l’explotació abusiva que se n’ha fet.
[…] Comarca medieval, feudal i romànica fins al moll de l’os, degué ésser una immensa selva d’espècies mediterrànies. […] Ara està en plena decadència arbòria i d’hàbitat humà. En les zones muntanyenques es va despoblant, i la riquesa ramadera li segueix el curs regressiu.
[…] Dins aquesta aclaparadora geografia s’hi amaguen petits pobles humils, alguns de molt pintorescos, i un cert nombre d’esglésies romàniques, minúscules i mil·lenàries.»
o O o
I tot i que no ho diu cap pàgina d’en Pla, per la Viquipèdia sabem que a Sant Esteve d’en Bas va néixer ara fa 50 anys l’escriptor, crític literari i periodista Gaspar Hernàndez, reconegut del públic per presentar i dirigir el programa L’ofici de viure a Catalunya Ràdio, que va ser Premi Ciutat de Barcelona l’any 2009.
Fins aquí les pistes de partida. Tanmateix, a l’hora de l’arribada, ni l’escriptor ni el fotògraf han visitat L’Esquirol, i no ens n’han deixat cap traça. Recorrem a les noves tecnologies, doncs.
La Viquipèdia també ens informa que el municipi de L’Esquirol es va formar al segle XV al llarg del camí que porta de Vic a Olot, a partir d’un hostal on hi havia un esquirol. L’animaló ha donat nom al poble i, segons explica en Pla, també a l’actitud dissident dels obrers que trenquen una vaga, com va passar a Manlleu en una de les primeres accions quan els patrons de les fàbriques tèxtils van contractar treballadors vinguts de L’Esquirol per substituir els vaguistes.
