Plou entre tu i els altres
Sé bé què sents posat dins la mateixa guerra
Tothom busca un trosset de terra
I casa nostra és un tros de temps
Sé bé què sentsRecorda, si plou dins teu
Que caminar cura les ferides
Que viure, viure no és estar vius
Viure és l’actitud d’omplir la vida
La vida, allò que passa quan tu rius
Txarango. Tanca els Ulls (2018)
Passades les manifestacions del dissabte 29 de maig a diverses ciutats franceses per l’ensenyament en tot de llengües pròpies però embastardides de la República veïna, com ara el català, tornem a debatre el dia 30 l’inacabable fil de l’indult que s’ofereix com a substitut de la ignorada amnistia. La desmobilització programada ha entrat en escena. Que els deus ens permetin de creure en nosaltres mateixos.
Vicent P. Les revolucions s’evaporen i deixen enrere el fang d’una nova burocràcia que estanca el curs de les aigües. A la Catalunya independentista ha pujat al poder la “nova burocràcia” que tant ens vol domesticar com oferir-li a Espanya l’última oportunitat de recompondre la figura davant Europa. La Moncloa i Els Lledoners arriben al pacte sobre els indults perquè no poden fer-hi més, impotents davant la proximitat de decisions judicials europees que pot posar el règim cap per avall.
L’èxit del pacte passa per desmuntar el moviment popular de l’1-O, cosa com més va més difícil. Ara, a diferència del 2017, sabem el preu de fer la independència i hem assumit que cal defensar-la intensament al carrer. A més, de l’exili estant hem après a parlar de minoria nacional i de drets democràtics, i sobretot a trobar el desllorigador en el litigi estratègic a l’espai jurídic europeu.
Miquel G. Que el suflé no baixa ni baixarà és tan evident com que la nova burocràcia partidista catalana i l’espanyola es necessiten. Però hem d’entendre on som, perquè Espanya pot continuar reprimint Catalunya sense cap cost, mentre la justícia europea no en qüestionarà la plenitud democràtica sinó les formes.
Vista l’experiència, la gent independentista no respondrà confiada a una crida massiva dels polítics. Ens cal un altre relleu generacional diferent al produït per la força de la repressió, un relleu de lideratge, o tornarem a la normalitat de sempre.
Lola T. Aquest és un dels escenaris possibles. Tanmateix, sempre hi ha variables que poden destarotar les coses. Ja fa temps que veig una Europa de les nacions… i els estats perdent poder. Hem de continuar empenyent.
Roser C. De vegades el fatalisme ens fa més impotents del que som. Els veredictes jurídics europeus tindran el rendiment polític que nosaltres en traguem. Depèn si sabem o no transformar l’oportunitat en momentum.
Si aquesta majoria realment vol la independència, la tindrà. És qüestió de nombre i d’intensitat.
Carles V. Hauria estat la primera vegada a la Història que una tropa abandonada a la seva sort en ple combat pels seus comandaments fes el miracle d’auto-dirigir-se i prosseguir la lluita amb l’estratègia guanyadora. No; la nostra culpa fora en tot cas sumar-nos a la rendició institucional, retornar mansament a la cleda espanyola de la mà dels nostres polítics i seguir confiant-hi, com si d’on res no n’hi ha, en pogués rajar alguna cosa.
Maria Angels F. Si ha guanyat el partit de la desmobilització programada, perquè m’haig de mobilitzar jo?
Visc a l’estranger i em moro de vergonya si he d’explicar la situació actual. Els catalans que vivim a fora estem tots amagats sota les pedres. I no sortirem del cau fins que no veiem serietat.
Jo no em mouré fins que torni a confiar-hi. La confiança l’ha de reconstruir qui l’ha trencada.
Josep Pasqual G. Si ara el règim maquillat del 78 canvia l’estratègia de la repressió és perquè no li convé jugar la final de la lliga a Europa.
Teresa A. Els indults són un engany com ho va ser la Transició. No ens hi deixem entabanar. Ara, amb els indults, què volen aquesta gent? Deixar de banda els exiliats i la resta de represaliats? Nosaltres volem l’amnistia, i un referèndum pactat. I mentrestant acumular força per si cal fer una declaració unilateral.
Josep S. Els presos, amb la decisió de quedar-se, ho han anat cagant tot.
Jesús A. Els perseguits polítics seguiran existint, malgrat la desena d’insults a la dignitat individual i col·lectiva.
Josep Maria M. Els nostres polítics tenen poca consciència de Nació, i prefereixen picar sobre ferro fred enlloc d’escalfar-lo primer.
Presos i exiliats parlen de l’actual repressió com un fet aïllat, quan en realitat la repressió i els indults formen part del pla sistemàtic de bombardejos cada 50 anys. Per no perdre temps ni valuoses energies, caldria haver fet (i encara avui) pedagogia a les nacions europees que Catalunya només és sotmesa a Espanya, però no és Espanya. Pel contrari, tant com farem serà en debades, ja que Europa i el món pensaran que som uns separatistes ingrats i traïdors a la Constitució.
Salvador A. El problema territorial de l’estat espanyol és bàsicament emocional, no racional i arriba un moment en què l’estat no sap controlar els esdeveniments amb la raó. Aquest és un avantatge nostre.
Cèsar B. Els catalans tenim una lògica diferent, una relació amb la veritat diferent, i uns principis morals més propers als europeus, i aquesta és l’arrel del problema.
Josep Maria C. La pregunta cabdal que ens hem de fer cadascú amb sinceritat és fins on estem personalment disposats a arribar, perquè Europa no ens regalarà la llibertat, l’hem de guanyar tots sols.
Rosa G. No és el pacte dels impotents, sinó dels covards. I en serem tots còmplices si acceptem la rendició institucional, la dels partits i la de les organitzacions.
Jaume V. Hem de mantenir enceses les brases sota la cendra de la burocràcia per quan una ventada imprevista torni a revifar les flames.
Núria C. Tota aquesta gent decebuda ha adquirit experiència amb una trompada impressionant amb la realitat.
Miquel U. La nova burocràcia domesticadora ja és al poder però també hi ha polítics que han fet un pas al costat per no entrar en el govern més ensopit i desil·lusionant de l’historia, l’objectiu del qual és una taula de diàleg.
Ed G. El suflé baixarà per la manipulació escandalosa de TV3, que lidera l’opinió publicada i ens vendrà el relat de la bondat dels indults i de la taula-farsa de diàleg.
Trisha D. Tenim dos anys per treure’ns la bena dels ulls i preparar el carrer per fer el salt.
Xavier M. Com que seran indults condicionats i parcials, Espanya ens facilitarà la feina de posar fora de joc a tots els dirigents (inútils) empresonats. I els que gestionaran la Generalitat durant dos anys s’hi cremaran. Així, amb l’obligada renovació de lideratges s’obrirà una altra gran oportunitat que començarà amb les municipals.
Jordi R. Els indults són propis d’un estat incapaç d’oferir cap altra més sortida, perquè totes les ha tancades. Pensar que poden tancar un procés polític amb mides de perdó individualitzat és propi d’impotents El trumpisme espanyol i castizo roman fora de control.
Cristina M. Només tinc una esperança: per molt que els polítics catalans vulguin fer-li al carrer puntada de peu i endavant, Espanya no té remei i ho farà pitjor. I això passarà aviat, quan torni a governar la dreta extrema i l’extrema dreta.
Albert M. Espanya està desacreditada i arruïnada, amb la niada feixista d’unes dretes fingides i covades durant quaranta anys. A la pel·lícula “L’ou de la serp” d’Ingmar Bergman (1977), un dels personatges diu: “Qualsevol pot veure el futur, és com un ou de serp. A través de la fina membrana es pot distingir un rèptil ja format”.
Ventura P. Aquest estat és ingovernable perquè és presoner del dogma franquista de l’una, gran… I de l’abans morta que senzilla.
Arromanguem-nos.
Pep A. Espanya no sap fer política, només repressió. Perquè els indults són la cara “amable” de la repressió, però la pastanaga té la mateixa finalitat que el pal. Són una sortida individual que la sala tercera dels togats deixarà en res, i que tindrà un cost molt alt pels presos perquè la seva condemna ja no podrà passar a mans de la justícia europea.
A més, el perdó també amortitza la famosa taula de negociació.
Berta C. Els indults serviran a Espanya per espolsar-se les puces que la repressió podria embrutar-la davant d’Europa. Com ara també el retorn de la Meritxell Serret.
Amb els llaços i els sopars grocs hem abandonat la causa de l’emancipació nacional i adoptat la lluita per la llibertat dels presos, quan és la presó que dona sentit a la veritable causa.
Ferran M. El calendari els colla molt. Els indults volen evitar que els tribunals europeus sentenciïn contra Espanya amb els presos encara tancats, cosa que faria sortir la gent al carrer. La paradoxa fora que jutges i rei els impedissin.
Jaume R. Qui en comptes de fer una proposta raonable només amenaça amb un indult de posar i treure, és perquè té por i ja no sap què més fer-hi.
Però no ens equivoquem, que la seva por els fa imprevisibles, irracionals i cruels. Per això són perillosos.
Salvador A. El sofriment del presos ─per més que diguin estar ferms i forts i determinats─ és tan real com el de llurs famílies i amics. Si l’indult poc mitigar aquest sofriment, no hi tinc res a dir. I si se l’hi posa un preu polític, estiguem disposats a no pagar-lo, a no permetre als nostres polítics que el paguin. Perquè estem en un punt que ens hem de defensar del foc enemic i del foc amic!.
Josep S. L’indult es justifica amb l’excusa del patiment dels presos, tot i que en Junqueras n’és destinatari preferent, com ho demostra haver posat al descobert les veritables intencions d’ERC envers la independència.
Qui va escollir l’exili sabia perfectament el que podia esperar de la presó estant en mans de l’estat espanyol.
Qui va escollir la presó podia suposar que les indulgències (pels serveis prestats) decidirien qui en sortiria fet un màrtir. I això explica qui no va voler declarar la independència quan calia anar de bracet.
Pepe P. L’indult és un parany construït fa uns mesos pel govern de les espanyes i la direcció d’ER, el principal objectiu del qual és desactivar / aïllar el MHP Puigdemont, a hores d’ara l’únic líder capaç de portar-nos a la independència. És legítim que els presos polítics optin per acceptar el perdó del Gobierno, però seria una estafa en tota regla per a Catalunya.
Joan R. I Ara alguns volen mercadejar i rescatar aquells que anaren a les presons de l’estat opressor. No cal ni moure un dit pels indults, no cal perdre ni un minut demanant indults, amnisties i altres romanços. Nosaltres només tenim un objectiu, independència ara.
Ferran M. L’objectiu era i és la independència, no pas resoldre el conflicte, la concòrdia, ser bones persones, abraçar l’enemic, l’amnistia o l’indult.
Extracte de la conversa mantinguda al voltant de l’editorial de Vicent Partal publicat a Vilaweb el 30 de maig dels 2021. La selecció i edició de les opinions expressades és responsabilitat de Rubén Cruz. Hem quedat per cantar Txarango, una forma de viure.
