La gent no s’adona del poder que té:
La gent no s’adona del poder que té. Joan Brossa. Askatasuna/Llibertat, 1970
amb una vaga general d’una setmana
n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia,
paralitzar l’Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.
Extracte de la conversa mantinguda al voltant de l’editorial de Vicent Partal publicat a Vilaweb el 22 de maig del 2021. La selecció i edició de les opinions expressades és responsabilitat de Rubén Cruz.
Hem quedat a Figueres per mirar de recuperar les mobilitzacions… potser abans que no arribi en Fumera el proper Nadal!
Vicent P. A l’octubre del 2019, la gent no rebia agenollada la sentència del Suprem, sinó que ocupava l’aeroport, engegava les Marxes de la Llibertat, una vaga general, Urquinaona, La Meridiana, el Tsunami Democràtic i el tall de l’AP7. Tanmateix, alguns polítics independentistes que no podien controlar el moviment, van mirar de manipular l’opinió pública per desmobilitzar-la.
Ara que la vacuna ha rebaixat força l’impacte del coronavirus, la gent recupera la tranquil·litat per manifestar-s’hi i tornarà a pressionar críticament i lleial als partits i al govern. Aquesta exigència ciutadana va omplir ahir dissabte la Rambla de Figueres en suport dels més de tres-cents represaliats pels talls de carreteres que es van esdevenir com a reacció a la sentència del Suprem.
Ara toca demostrar-nos que la pandèmia ha estat només un parèntesi forçat en la nostra lluita per la independència.
Joan V. Dissabte a la Rambla de Figueres si érem 500 persones ja fèiem prou. No és bona idea deformar la realitat per donar moral a la tropa. Ens cal anar per feina, i no fer-nos-ho dir dues vegades.
Toni C. Jo no sé l´aforament de la Rambla, però sí que n’estava plena i els voltants també. De ben segur que n’érem més de 500 persones, oi?
Ramon P. A l’acte de Figueres, la meva percepció ha estat entusiasta. Segueixo en Ludwik Zamenhof (el jueu polonès iniciador de l’esperanto) en descriure aquestes vibracions: “…però a través de l’aire de la nostra concentració flueixen sons misteriosos, sons molt fluixos, no audibles per a l’oïda, però perceptibles de tota ànima sensible: són els sons d’una cosa gran que ara neix.”
No és el volum de gent, sinó les vibracions que es passejaven entre els concentrats, el que compta.
Núria F. He estat a Figueres i per primer cop ni una sola vegada s’ha escoltat ”U d’Octubre, ni oblit, ni perdó”. No és això, companys, no és això!
Anna C. Ahir el més important era que les entitats civils es van manifestar juntes, cosa que feia molt de temps que no succeïa.
Salvador A. No ens deixarem prendre el pèl una altre vegada, deia la Pepa Plana, amb un timbre de veu i una contundència que ho feia del tot creïble. El que va començar al carrer haurà d’acabar al carrer. Del carrer ha de sortir nova gent que agafaran nous lideratges. La corba de l’ANC i Òmnium ha baixat molt d’intensitat, com la cantarella de l’Elisenda Paluzie, que no interpreta l’emoció del que diu.
Pep A. Si el moviment és viu, no cal que l’esperonem, es manifestarà quan li abelleixi.
Ramon S. És cert,però és important un relat per sentir la necessitat personal i col·lectiva de viure independents.
Montserrat X. A l’acte també ha parlat un advocat francès comparant la diferència de tractament judicial dels mateixos fets (els talls de circulació a l’AP7 a El Pertús) a Espanya i a França. Molt il·lustratiu del relat necessari.
Josep U. Si tot va com és d’esperar, es passarà pàgina i alguns polítics, d’independentistes i tot, quedaran definitivament enrere. Seguim.
Mercè D. La lleialtat se l’han de guanyar a pols, perquè la sinceritat sempre l’hem posada les persones anònimes. Per això, cal posar-hi noms i sigles als què es van desmobilitzar, com ara l’ANC i Òmnium.
Lluí M. No serà fàcil recuperar les manifestacions massives al carrer, perquè les circumstàncies ens han dut a la trinxera, i de la trinxera estant mires qui t’envolta amb recel i desconfiança. Tanmateix, de seguida es crea un ambient idoni per comentar i criticar les mancances, desgavells i injustícies del nostre govern comeses amb prepotència.
Pot semblar anecdòtic que, des que es va aixecar el confinament comarcal, han cosit el territori a radars amb l’únic afany de recaptar, i les multes de trànsit s’han multiplicat per vint o trenta vegades les poques que hi havia. Així no es fa pàtria, sinó que es destrueix la moral.
Enric R. S’han de reobrir els canals de comunicació per reactivar la confiança i la comunió de sentiments que ens donin l’empenta comunitària precisa per a guanyar-nos la independència i construir una república digna, justa i respectable.
Pepita C. Com pot ser que la nostra dita policia faci d’acusació particular contra els represaliats?
Albert M. Estic força decebut amb els manaires que se’n diuen “govern independentista”. Sé que acabaré sortint al carrer, però només si ho proposa el President Puigdemont.
Ventura P. La gent independentista hem de marcar-nos la nostra agenda política al marge de la del govern i dels partits de política erràtica i tacticista.
Maria V. És millor defensar l’Estat català que la República catalana (vist com n’està de pervertit el nom)
Carles O. No oblidem que la Generalitat, amb el seu president al capdavant, són els màxims representants de l’estat espanyol a Catalunya. Per tant, la desobediència civil ja sabeu per on ha de començar.
Joan F. R. És molt important qui tenim al front de la Generalitat, i per tant controla TV3 i CatRadio, en cada cicle de convocatòria de manifestacions.
Abans del 2017, amb el MHP Carles Puigdemont al capdavant de la Generalitat, van ser exitoses les diades i real el referèndum de l’1O. El vicepresident Junqueras s’hi va veure arrossegat per la pressió popular, tot i no tenir preparades les estructures d’estat que li pertocaven.
Avui tenim un president independentista d’etiqueta (no de jaqué, sinó de la que xiula en passar un detector d’independentistes del morro tou), sense cap més tutela que les ordres de l’Esperit de Lledoners, factor de les tesis neoautonomistes. Aquest seguidisme arrossega els mitjans públics catalans de comunicació, i els empudega de botiflerisme.
Josep S. No ens hem de refiar ni de cap entitat ni de cap opinador que hagi callat durant la negociació per formar govern autonomista o hagi recomanat fer president a l’Aragonès, inclòs el “sottogoverno” de Junts. Són tallafocs del Règim per tornar-nos al punt de partida i oblidar el Primer d’Octubre.
Cal fer llenya nova.
Pere R. No fem derrotisme, que hem de tornar tothom al carrer.
Ramon S. No hem de criticar cap polític independentista, sinó els unionistes, la política dels quals es robar-nos els recursos.
Ramon F. Cadascú té el seu paper, i el de la base independentista ara és de remoure les aigües per generar un nou embat.
Jaume V. A l’espera del momentum, de la nova “finestra d’oportunitat”, del “xoc ferroviari”, del proper “embat”, ¿que estem fent els deures mantenint-nos dignes en la quotidianitat?
Per exemple, en matèria lingüística,
- Ja busquem d’entre les entitats financeres, d’assegurances, de telefonia, de serveis, aquelles que ens respecten com a catalans, per confiar-los els nostres diners?
- Continuem caminant pel supermercat per trobar i comprar productes envasats en català?
- O cedim a la comoditat i agafem marques conegudes que no ens respecten no etiquetant en la llengua del país on obtenen llurs beneficis?
Berta C. Activisme lingüístic a internet. I llegir premsa en català, en lloc de la llengua que ofereix per defecte.
Roser C. Les propostes que feu són un bon antídot contra el derrotisme.
Aquests dos anys de taula de diàleg inexistent cap a un referèndum pactat impossible han d’anar farcits de desobediència i confrontació. Si els partits van frenar la ciutadania una vegada, cal impedir-los que ho repeteixin.
Josep Ramon N. Que ningú s’enganyi: això no ha fet més que començar.
Rafael B. Vencerem. No contra ningú, sinó en favor nostre. Perquè tenim la força de la raó.
