Text: Cristina Segura
Fa un any la meva família i jo vàrem decidir traslladar-nos al barri de “La Marina”. En aquest temps no han estat pocs els comentaris de persones sorpreses de que haguéssim triat, ni més ni menys, que “El Polvorí” per a establir-hi la nostra residència.
Manxega de naixement, porto més de mitja vida en aquesta ciutat, sempre a cavall entre “l’Eixample” i “Sant Antoni”. Van ser els preus abusius del “centre” el primer condicionant per a forçar un canvi, però no l’únic, i malgrat no tenir cap vincle amb aquest costat de la ciutat, poc a poc vam anar sentint interès i albirant el que ens podria oferir de positiu.
No ho negaré, em molesten els patinets envaint les voreres, els cuidadors de gossos gens empàtics amb el personal de neteja (ni amb la resta de vianants), les actituds racistes, l’incivisme, les activitats il·legals desenvolupades en un entorn amb nenes, el no respecte al descans dels demés … però sens dubte, la major intolerància és cap a la mala educació, aquesta que hi ha aquí i allà, i com la resta de coses que he mencionat, res que (d’una manera o d’una altra) no es pugui trobar en altres barris.
Als que m’han preguntat, be per advertència, sorpresa o indiscreció: “¿Tú ya sabías dónde venías a vivir?”, “No pareces de esta zona“… ¿Qué hace una chica como tú en un sitio como este?”, (faltaria que afegissin)“¿Qué clase de aventuras has venido a buscar?” com la cançó de Burning) … Responc: Pot ser hi ha un prototip per viure en un dels barris amb l’entorn més natural i menys contaminat de la ciutat?, Has de semblar d’alguna manera concreta per residir a Montjuïc i sentir-te enamorada dels seus racons, camins, indrets, el seu aire, la seva llum, per poder escoltar el so de les gavines que et recorden la proximitat del mar?, ¿Per gaudir de la proximitat de tants museus, instal·lacions esportives, parcs infantils, jardins, biblioteques?, Per decidir allunyar-se de la pol·lució, el trànsit, el turisme massiu i que envaint els carrers?
En la meva opinió cap barri pertany a ningú, els barris els conformen les persones que en ells habiten, els barris s’enriqueixen amb la seva diversitat, els barris es transformen i no existeix el barri perfecte. Però el que sí que és cert, és que qualsevol barri sempre podrà ser millor, i això no dependrà només de les institucions amb la seva aportació en infraestructures i serveis, dependrà de les persones que en ells residim, i la nostra conducta serà determinant per aconseguir-ho.
Fent una anàlisis, tot allò positiu que m’ofereix el viure aquí supera aquells comportaments amb els que soc més intolerant, i després d’un any puc dir que la meva família i jo no ens vam equivocar amb la nostra elecció. En aquests mesos he anat coneixent gent amable, responsable, educada; perquè d’aquesta n’hi ha i molta a “La Marina”, comerciants, professionals i amb un tracte proper; persones amb inquietuds; veïns, en la seva majoria lluitadors i treballadors amb intenses i diverses històries que em desperten gran interès i de les que en vull saber més.
En una ocasió vaig demanar a una persona que per favor utilitzés la mascareta a l’ascensor. La següent vegada la seva resposta va ser: “dónde te crees que has venido a vivir, esto no es Pedralbes!”. Sí, sé perfectament on he vingut a viure. Com també sé que les malalties no son exclusives de certs barris, i per això, si un no vol protegir-se a un mateix ni al seus convivents, podria ser el seu problema, però quan es fa ús de zones comunes la imprudència pot afectar a d’altres. Jo i qualsevol tenim el dret i la llibertat de reclamar la nostra protecció.
S’ha de recalcar que hi ha accions que no es justifiquen per creure’s d’un determinat barri, de sentir-se fora de les normes. És qüestió de respecte cap a la resta de veïns, de bona educació. I és que les conductes responsables no haurien de semblar l’excepció.
A aquelles persones conformistes, auto-etiquetades i auto-estigmatitzades, que pensen que l’haver nascut i viure en un determinat lloc justifica la seva conducta, dir-los que aquest barri amb totes les seves coses, moltes d’elles meravelloses, és també el dels nens que hi estan creixent, i amb una mica de civisme i educació entre tots podrem aconseguir que ells se sentin orgullosíssims de viure aquí. Jo ho estic.
Cristina Segura
Veïna d’El Polvorí
