Quatre indis

Eren indocumentats, encara que feliços. Caçaven per les praderies, feien l’amor a l’amor del foc dins les tipis i practicaven la guerra entre veïns.

Un bon dia, quatre civilitzats amb butlla van anar a guanyar terres per a la veritable religió del món, els Diners d’en Mercat. Curts com anaven d’or però sobrats d’enginy, els hi van donar collarets de granadura a canvi de terres. Quan l’excés de demanda de pedretes de colors va fer caure en crisi comercial, els hi van oferir whisky. Passada la ressaca, els quatre indis volien armes de foc per caçar i esclar… va ser en defensa pròpia que van matar-los tots quatre i tancar els descendents (la parelleta) en reserves / arques, autèntics paradisos naturals que per a si voldran també més tard els Quatre Fantàstics.

Els hi diem cultures precolombines… Tanmateix, si n’eren quatre, els indis… Com podien fer-ne, de cultures (en plural)?

– Serà perquè els mals acostumen de venir acompanyats, i d’indis n’hi ha arreu…

Encara més: Com podien fer-ne una de sola, si eren indocumentats?

– Perquè s’explicaven el món amb paraules, els pobres ingenus…

Precolombines sí que n’eren: quatre indis incultes de lletra, però anteriors a la massacre de Columbine.

Van patir els efectes de la primera càrrega globalitzadora a gran escala. Robatori a mà armada, obra d’organització criminal. Van ser-ne les víctimes. Descansin en pau.

Vet aquí els quatre indis que s’han de matar per fer Gran un país sense història i que parli una sola llengua, l’anglesa (of course)

Al bell mig, l’Heroi de Societat Civil Catalana, intentant enganyar-los com a “xinos” per encàrrec dels blancs i suprematistes de Capirote’s.