Final d’estiu i sembla que tots plegats vivim instal·lats en el “dia de la marmota”, és a dir, sembla que tot canviï per continuar igual. En el nostre dia a dia, retorn a la quotidianitat per aquells que han tingut la fortuna de fer vacances, que de retruc vol dir que tenen la sort de treballar.
L’inici del curs escolar treu les orelles per l’horitzó amb l’amenaça de la compra de llibres, materials escolars i els nervis propis del primer dia de classe que encara queden lluny.
Un any més, la Diada escalfarà el curs polític enguany amanida per la moció de confiança que s’ha de sotmetre el president Puigdemont.
En política local, tornarem a discutir sobre si l’alcaldessa Colau ha d’anar o no a la manifestació de l’11 de setembre mentre seguim sense govern a l’estat, i sembla que tenim per estona!
Si el nostre dia a dia, el retorn a la feina, les despeses escolars, etc. No semblen massa encoratjadores; que hauríem de dir de la política i els nostres representants polítics? Doncs que estan exactament on els vam deixar abans de vacances; sense canvis, no patiu que va per llarg.
