I sempre que et pregunto tu em respons: quizás, quizás quizás. El nostre panorama polític evoca aquesta popular cançó dels anys 50 i 60 del compositor cubà Osvaldo Farrés , cantada per diversos intèrprets. No hi ha hagut determinació de les forces polítiques per donar una solució i la resposta contínua sent: quizás, quizás quizás.
La incapacitat dels partits polítics per aconseguir consensos i les seves contínues incoherències i irresponsabilitats, l’encreuament d’acusacions constant entre els uns i els altres a fi d’evitar el cost electoral d’unes terceres eleccions han aconseguit l’esgotament i la desil·lusió dels ciutadans que dia a dia veuen sense resoldre les seves dificultats quotidianes. Sanitat, salaris, llei de dependència, ocupació, etc ja ni tan sols es visualitzen com a temes de debat. Urgeix per tant una alternativa de govern de les forces progressistes.
