Treballadors de l’empresa Eulen en protesta per un ERE

Eulen és una corporació que es dedica a diversos serveis entre ells neteja, seguretat, manteniment, medi ambient, serveis sanitaris i telemàrqueting. Compta amb més de 84.000 empleats en plantilla, i les seves vendes l’any passat van superar els 1.300 milions, segons la seva pròpia pàgina web.

L’empresa, durant més de 20 anys, ha estat la creditora del servei de telemàrqueting que ha externalitat Endesa, però l’últim concurs va perdre davant Atento, una altra empresa del sector que va aconseguir el contracte. Motiu pel qual Eulen va optar per un ERE per acomiadar als treballadors.

Mar García, delegada sindical dels treballadors va explicar que en la taula de negociació va haver-hi set grups sindicals en representació dels treballadors. No obstant això, els sindicats de Solidaritat Obrera i STC van ser les dues seccions sindicals que des del principi es van oposar al ERE perquè consideraven que “havien coses que no s’estaven fent bé, no vèiem la causa del ERE, ni estàvem d’acord amb la proporcionalitat. “Iniciem una lluita per evitar que els altres grups signessin un acord per “quatre duros”, perquè l’empresa al principi ens oferia 22 dies per any treballat. Llavors aconseguim donar-li la volta a la taula negociadora i que el ERE acabi sense acord i per tant puguem optar la via del procés judicial”.

D’altra banda, explica García, el compliment de l’article 18 del conveni del sector de telemàrqueting obliga a l’empresa adjudicatària que ha guanyat el servei a fer una selecció i quedar-se amb el 90% dels treballadors de Eulen per incorporar-los al 90 per cent de la plantilla que necessiti. Atento, que és l’empresa que va guanyar l’adjudicació, hauria d’acollir al 90% de la plantilla anterior amb similars condicions de treball. No obstant això, els treballadors denuncien que això no ha concorregut i que per contra les condicions de treball que ofereix la nova companyia no els garanteixen cap seguretat, ni horaris estables.

Per il·lustrar-ho, García explica el seu cas: portava sis anys treballant en contracte d’obra i servei amb jornades de 39 hores i ara li ofereixen un horari de 9 del matí a vuit de la tarda i irregular. “Podien haver dit que t’oferien mil vacants a una hora, és a dir, no era realment una alternativa perquè no és proporcional al que teníem, jo tenia un horari i unes condicions que no se m’estan respectant a l’altre lloc” va afirmar.

García és crítica i qüestiona l’avantatge que significa per a la nova empresa comptar amb el 90 per cent de la plantilla dels seus treballadors formats i amb experiència a l’àrea des del minut zero que comenci a brindar el seu servei, contrastat amb les condicions dels treballadors que començaran com a nous i sense cap tipus de seguretat ni garanties laborals mínimes.

“Pel meu és una esclavitud moderna legalitzada, som nous esclaus. Hem canviat patró i ara el nou patró ens ofereix una condicions que cridant-les alternatives resulta que no són proporcionals a les quals teníem i ens demanen sacrificar la vida perquè diuen que ells com a mínim ens estan oferint un treball, però en quines condicions? Reitera la dirigent.

“Aquesta empresa ha guanyat perquè ha ofert un preu més baix, però a costa de què? Pagaran menys als treballadors, els dividiran les jornades. En les de 39 hores sobretot, estan oferint uns horaris que són incompatibles amb qualsevol vida social o familiar” afirma una altra treballadora.

Els treballadors de Eulen afectats són crítics amb la externalització dels serveis d’empreses grans com Endesa, doncs consideren que tenen la suficient capacitat productiva com per assumir ells mateixos tots els seus serveis i que no obstant això amb la finalitat d’abaratir costos sacrifiquen els drets laborals de treballadors i organitzen la seva estructura productiva a costa de la precarietat laboral.