La Junta de la Favb |
Aquests dies enrere TMB ha sorprès els usuaris del Funicular de Montjuïc amb l’anunci del seu tancament per obres de manteniment durant quatre mesos. “Aproximats”, es pot llegir en el web de l’empresa. La reacció de les AMPA’S dels centres escolars més propers i del veïnat més afectat no s’ha fet esperar: aquest tancament segueix a un altre de cinc mesos durant el passat curs escolar, aleshores provocat per una esllavissada dels talussos sobre els quals se situa el restaurant Xalet de Montjuïc.
La necessitat tècnica de les aturades per motius de seguretat és evident que no es posa en qüestió. També s’entén que els materials que calen per a la renovació actual necessària de vagons i infraestructura no entressin en els programes de fàbrica de l’any passat i que això impedís fer coincidir amb l’aturada accidental les tasques de manteniment que ara s’aborden.
Però sí que cal qüestionar les mesures que es posen en marxa per cobrir el servei, doncs són insuficients i afecten seriosament la vida quotidiana de famílies i veïns. Un trajecte que dura dos minuts no es pot convertir en un de 30. L’autobús de substitució hauria de mantenir com a mínim la mateixa freqüència de pas i garantir el compliment d’horaris. S’hauria d’estudiar un recorregut alternatiu a l’actual, que eviti els embussos de la plaça Drassanes i el faci més curt. S’haurien d’habilitar marquesines en les dues parades.
Ara bé, el més important és que TMB revisi el concepte i que d’ara en endavant deixi de considerar el Funicular de Montjuïc com un transport prioritàriament turístic i el tracti com a un transport públic ciutadà. És una reivindicació històrica feta des del territori i mai atesa, reclamada també amb visió de ciutat, per la dimensió que té Montjuïc com a parc estratègic per a la ciutadania de Barcelona.
Programar la revisió tècnica anual fora del període lectiu escolar es fa imperatiu: l’afectació que pot representar per al turista és mínima, i en canvi resulta un gran daltabaix per a les famílies dels centres escolars Bosc de Montjuïc, Tres Pins i IES Bosc, per als treballadors dels equipaments de la muntanya i per al veïnat del barri. A més a més, s’ha d’augmentar la seva freqüència de pas, doncs la connexió amb el metro el converteix en el mitjà més ràpid i accessible de la muntanya.
També s’hauria d’abordar la futura construcció d’una parada intermitja a Nou de la Rambla, que donaria un gran servei a la part alta de Poble Sec, molt deficitària en transport públic. I definir i projectar la prolongació de la línia fins a la cota alta de la muntanya que la MPGM de Montjuïc preveu, recuperant així l’antigament construïda pel parc Maricel, que permetrà facilitar la tan somiada conquesta del Castell per part de la ciutat. De fet, resulta bastant urgent la definició d’un ajornat Pla de Mobilitat a Montjuïc, que possibiliti millorar l’accés amb transport públic, tan deficient.
El funicular és un mitjà amable, sostenible i ecològic, mediambientalment ben integrat en la condició de parc de Montjuïc i funciona des de la seva creació al 1928 com a un transport que els barcelonins fan seu malgrat les dificultats, i si no preguntem als milers de barraquistes que durant dècades van haver de pagar un bitllet especial. Aconseguida al 2002 la integració tarifària, el funicular mai no ha estat però tractat com l’important mitjà de transport públic que és de facto per a la ciutadania.
Des d’aquí instem a TMB i al govern del consistori a fer-ho. Amb mesures concretes, a curt i a mitjà termini. Afavorint d’una vegada els veïns i veïnes, els treballadors i les famílies que l’utilitzen a diari i no només el turista.
