Sergio Segura |
El 15 d’octubre és una data que ha quedat marcada en la història de Catalunya, fins i tot avui, 75 anys després. A dos quarts de set d’aquell matí del 1940, el president de la Generalitat de Catalunya Lluis Companys va ser afusellat per les tropes franquistes al Castell de Montjuïc.
Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona han organitzat diversos actes en el 75è aniversari de l’únic president europeu elegit democràticament afusellat pel feixisme. Per tal de recordar-lo i integrar-lo en la memòria democràtica i antifeixista d’Europa, les institucions catalanes han organitzat diversos actes simbòlics fins el proper 20 de novembre, una data també important pel 40è aniversari del gran autor de la mort de Companys: el General Francisco Franco.
Amb motiu d’aquesta commemoració el Govern de la Generalitat va aprovar, el 8 de setembre de 2015, la proclamació del 15 d’octubre com a “Dia nacional en memòria de les víctimes de la guerra civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista”.
En el marc d’aquest dia nacional, la Generalitat de Catalunya organitza un acte d’homenatge obert a la ciutadania al Palau de la Generalitat. Començarà a les 19 h, amb un minut de silenci en record de les víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista. Posteriorment es projectarà un fragment del vídeo del Memorial Democràtic “Temps de Memòria” i comptarà amb intervencions de víctimes i familiars.
Per una altra banda, l’Ajuntament de Barcelona ha organitzat actes no tant per la figura independentista de Companys, sinó per la democràtica, la republicana, l’obrera, la catalanista i l’antifeixista. Alhora, altres organitzacions i associacions catalanes faran actes en memòria de Companys amb activitats, exposicions fotogàfiques… que mostren la vida política del polític.
Lluís Companys va ser militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i va succeir a Francesc Macià l’any 1933 com a president de la Generalitat. L’octubre de 1934 va proclamar l’Estat Català i, posteriorment, el general Batet va intervenir-hi militarment per detenir-lo i jutjar-lo per rebelió davant el Tribunal de Garanties Constitucionals.
El Tribunal va condemnar Companys i els seus consellers a 20 anys de reclusió major i inhabilitació absoluta, però això canvià l’any 1936. Aleshores, la victòria del Front Popular a les eleccions va permetre que Companys rebés l’amnistia i fos, de nou, president de la Generalitat.
La il·lusió, però, es va veure truncada amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i la posterior arribada de les tropes franquistes a Barcelona l’any 1939. Davant l’amenaça militar, Lluís Companys s’exilià a França, que posteriorment va patir la invasió nazi.
El 13 d’agost de 1940, la policia secreta alemanya va descobrir-lo a la Bretanya francesa i el va entregar a les autoritats espanyoles a petició del General Franco. Després d’un judici al consell de guerra per “Adhesió a la rebel·lió militar”, el 15 d’octubre el castell de Montjuïc fou escenari de l’afosellament de Lluís Companys. Segons la llegenda, va morir cridant “Per Catalunya!”.
Catalunya es troba en un altre panorama en aquest 15 d’octubre. Més de set dècades després, l’actual president de la Generalitat Artur Mas declararà davant el jutge instructor del cas 9-N al Palau de Justícia de Barcelona, seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que es troba precisament al passeig Lluís Companys i, alhora, coincidint amb l’aniversari de la data del seu afusellament. Tot això, en plena negociació entre la llista guanyadora de les eleccions del 27-S Junts Pel Sí i l’alternativa independentista de les CUP per governar Catalunya.
La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona s’han unit per protestar contra les imputacions d’Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per la celebració de la consulta independentista del 9N. Això suposa un dels moment de tensió més àlgids entre els governs espanyol i català des de l’inici de la democràcia, sobretot després de les eleccions del 27S. Els partits independentistes es van quedar a prop del 50% dels vots, però van aconseguir majoria absoluta al Parlament per encaminar el procés d’independència de Catalunya front l’immovilisme de l’estat espanyol.
Aquesta visió és semblant a la de l’escenari dels anys 30, amb Lluís Companys com a líder d’Esquerra Republicana i lluitador per la independència de Catalunya. Ara, sense la dictadura franquista i amb la democràcia establerta, el polític al capdavant del procés independentista és Artur Mas, en aquest cas de Convergència però amb els mateixos interessos i intencions que Companys. Aquest 75è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys portarà al creixement de la tensió política entre Catalunya i Espanya fins a la trobada d’una solució definitiva al problema català.
Fotografíes: Agustín Forteza
Dia especial el 15 d’octubre… en tots els aspectes, fa 75 anys i ara. Com canvien les coses, però alhora es veu que no canvien tant… Bon article. Bona nit, Mariners!