Yohany Limpias || Són les 2.30 de la tarda i a la paella ja no queda res d’arròs. Així van celebrar la seva festa d’aniversari els veïns del Polvorí, que van compartir una paella popular al parc del Carrer Segura, davant l’edifici del Polvorí, l’antiga construcció militar que va donar nom al barri.
Segons dades de l’Associació de Veïns, al Polvorí viuen unes 500 famílies. El barri va néixer a principis dels anys 50, quan a la ciutat se celebrava el Congrés Eucarístic de Barcelona.
A partir del record dels seus pares, els veïns expliquen que quan es van construir els primers habitatges van ser distribuïts en blocs que després van configurar el nucli inicial del Polvorí. Es van aixecar en 68 dies per allotjar als desplaçats d’altres barris i assentaments de barraques que ocupaven espais que la ciutat “necessitava” pel Congrés Eucarístic.
Rolando Álvarez, de pares gallecs al calor dels seus records narra una mica de la seva vivència:
“Aquí érem tots immigrants que havíem vingut a treballar, amb la història del congrés ens van fer fora de les barraques i d’altres llocs bonics. La meva família i jo vivíem a la Diagonal, però va venir gent de totes bandes… El que volien era eliminar l’efecte de pobresa que oferien les barraques. Ens van fer fora perquè no es veiés quan passés el cardenal Tedesehini, llegat del Papa pel Congrés… Els immigrants teníem els pitjors llocs de feina que hi havia a Barcelona, érem d’un altre lloc”.
Als anys 70, amb l’activisme i el fulgor de les Associacions de Veïns, el barri, com molts altres de Barcelona, va aconseguir la dotació de serveis bàsics com l’aigua corrent, les escoles, transport públic i els centres de salut.
