“Li tens por a la mort?”, preguntava Davy Jones al capità Jack Sparrow a la saga de Pirates del Carib. Una qüestió que, pronunciada a la ficció, és ben aplicable a la realitat.
La mort és una part irrevocable i inevitable de la nostra vida. L’última parada abans de transcendir a un altre pla i deixar enrere tot el que hem conegut. Una realitat que, per molt que es vulgui evitar i, fins i tot, ignorar, és la mateixa per a tothom, d’una manera o altra.
“Tots morirem”, un missatge força apocalíptic que va pronunciar la doctora Ylenia Garcia a l’audiència durant la segona sessió del cicle de xerrades sobre l’existència i la mort que acull la Biblioteca Francesc Candel. “És un fet que ens passarà a tots i posar-ho sobre la taula moltes vegades genera inquietuds i incertesa”, va prosseguir.
“Normalment, no ens parlen de morir, de què passa i del que s’ha de fer quan acompanyes a una persona que s’apropa al moment final de la seva vida”, va afirmar Garcia. “Ens intentem protegir constantment d’un fet que forma part del nostre recorregut i que, més d’hora o més tard, haurem d’afrontar, sigui amb el nostre entorn o per nosaltres mateixos”.
Ylenia Garcia: “Normalment, no ens parlen de morir, de què passa i del que s’ha de fer quan acompanyes a una persona que s’apropa al moment final de la seva vida”
Al seu costat hi era la doctora Laura Bordera, de la Fundació Metta Hospice, especialitzada en l’acompanyament de persones que es troben en els últims moments, així com als seus familiars en el procés del dol. “És igual d’important estar al costat d’aquells i aquelles que parteixen com dels que es queden”, va declarar Bordera. “La persona que marxa, per dur que sigui el trànsit, arriba un moment que deixa de sentir i patir, mentre que qui no ho ha fet, ha de viure encara un procés de tristesa, por, ràbia i impotència que no té data de final establerta”, va afegir. “Molts experts afirmen que el dol dura un any, però això té matisos. El sentiment que ens genera la mort d’algú proper es queda en el nostre interior per sempre, en menor o major intensitat, però passa a formar part de la nostra persona”, va subratllar Garcia.
Laura Bordera: “La persona que marxa, per dur que sigui el trànsit, arriba un moment que deixa de sentir i patir, mentre que qui no ho ha fet, ha de viure encara un procés de tristesa, por, ràbia i impotència que no té data de final establerta”
La mort es pot fer front de múltiples maneres, o de cap en concret. Moltes persones, quan s’hi troben cara a cara no saben ben bé que fer, què dir o com actuar. “Partim de la base que no existeix cap full d’instruccions per actuar en aquests casos, però la compassió és vital durant el procés”.
Per explicar-ho, la doctora Bordera va posar d’exemple un bolígraf. El va ensenyar al públic i va preguntar; “què veieu?”. “Una eina molt potent per a comunicar-se” va respondre una veïna, “un tros de plàstic” va rebatre una altra, “un boli”, va contestar sense més complicacions un últim veí.
“Totes les respostes són correctes. Ara, pensem que si entra un gos a la sala i li ensenyo el bolígraf, probablement el que vegi és una joguina. I si el deixo sobre la taula i ve una mosca, probablement per a ella serà un lloc on aterrar. En conclusió, la realitat no és tan sòlida com creiem”, va concloure. “Ser conscient d’això és essencial quan s’acompanya a algú que es troba al final de la seva vida. En moltes ocasions, ens diuen que estan veient a familiars difunts; als seus pares, avis o germans. Per impossible que sigui, no és moment de qüestionar-los, sinó d’aconseguir que els últims instants siguin, en la mesura del possible, feliços i reconfortants”.
La Fundación Metta Hospice impulsa les xerrades ‘El cicle de l’existència: parlem de la mort per a un millor viure’, a la Biblioteca Francesc Candel, durant els mesos de gener, febrer i març. Les properes sessions són: ‘Filosofia i medicina al final de la vida’, el 10 de febrer; ‘La visió de la mort en diferents cultures’, el 24 de febrer; i ‘Reflexions des del més enllà des del més aquí’, el 3 de març. Sempre en horari de 18.30 a 20 hores.”
